Foto: Niklas Tidbury


Cansat de tants de versos que no fan companyia, m’amorro a l’avantsala de la festivitat. Espriu remenava mètriques i rimes mentre esperava la seva hora greu, i jo només espero que vulguem cercar alguna cosa més que els versos per saber fer-nos costat. No és una empresa fàcil, vist el context espremut que vivim, societat anèmica de valors col·lectius, de pobles que caminen desorientats esperant el vist-i-plau del poder. Fer una cua llarga abans no s’alci la barrera del peatge, acotar el cap i accedir a l’eufòria prevista amb la qual s’acaben tots els anys.

Estimo la soledat, i no sé si ho faig per naturalesa o perquè el món m’hi ha empès. Però quan el calendari ensenya el seu final, reneix dins meu una nostàlgia estranya, records de purpurina que voleien per l’espai de la mirada. És una abraçada coral, unes ganes inexplicables de compartir el meu petit trosset de felicitat amb les persones que estimo. Aquella tonada que ens fa tancar els ulls i que demana ser cantada en plural, com si tinguéssim un sol destí, com si tinguéssim una sola veu. La pell de gallina de saber-nos junts, castell de focs de gaudir només de veure l’altre feliç.

He procurat no marejar-me gaire amb la rotació del temps. Ara, el mercadeig del retrobament no arriba mai puntual. Arriba, és clar, perquè aquesta vida no se’ns presenta lliure de contradiccions. Malgrat tot, puc obrir la porta i celebrar allò més important, allò que queda després d’un terratrèmol, després d’un vendaval. Perquè, a la fi, i una vegada més, només ens tenim a nosaltres. Tu encendràs la llar de foc mentre jo llegiré versos de Roque Dalton. S’ha acabat l’hora de les cendres per al nostre cor. Fa fred sense tu, però soc viu.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix