Foto: Daniel C


Entre el catàleg d’autoenganys que col·leccionem al cervell, n’hi ha un que s’entesta a fer-nos creure que la desgràcia Tal no ens passarà mai a nosaltres. Les estadístiques poden dir missa, però la convicció íntima de cadascú sol anar per una altra banda. Aquesta creença falsa ens empeny a flirtejar amb la imprudència com si fóssim immortals, però també ens ajuda a temptar els perills quotidians en lloc de deixar-nos envair per la paràlisi. Cal certa dosi de valentia per tirar endavant cada dia de cada dia, per agafar un cotxe o un avió o un patinet, per sortir al carrer sense un casc antitestos voladors, per parlar amb desconeguts abans de demanar-los un certificat d’antecedents penals, per decidir tenir fills.

L’això-no-em-passarà-mai ens impedeix empatitzar de debò amb els altres i ens allunya de la prevenció. Total, no serem ni els primers ni els últims que prenem el sol sense crema protectora o que llegim un whatsapp mentre conduïm. Ja seria mala llet que tingués raó la lletra petita d’aquella assegurança que ens van obligar a contractar quan vam firmar la hipoteca a vint anys i que, per descomptat, no vam llegir.

Parlar de catàstrofes en tercera persona és un recurs retòric lliure d’efectes pràctics. El risc d’accidents ens inclou, la dona que demana almoina a la porta del Bonpreu podria ser jo i aquella teoria d’Eduard Punset –”probablement no em moriré mai, no està demostrat que m’hagi de morir”– no s’aguanta per enlloc.

Malament rai si la por ens impedeix sortir de casa, i malament rai si confiem que al final ja ens salvarà un caçador amb vocació d’heroi. La vida no és un conte infantil, tard o d’hora ens tocarà plantar cara al llop i la nostra bola sí que és dins del bombo dels pebrots. A tu, com a mi, també et pot passar això.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix