Foto: Bananas


Com més vius, més espai necessites. L’eslògan, d’una empresa de trasters de lloguer, m’ataca al metro en forma de cartells publicitaris. Se suposa que a mesura que creixem col·leccionem sabates, guitarres, llibres i el que sigui. I, doncs, cada cop ens cal més espai per guardar les nostres possessions. És un bon eslògan, si pretens guanyar-te el pa llogant trasters. Llàstima que sigui fals.

No seré jo qui renegui de les coses. Em direu que les millors coses de la vida no són coses i us donaré la raó, però també hi ha objectes que ens defineixen, que ens fan ser com som. No em fa cosa admetre que certes coses me les estimo més que certes persones.

Tampoc penso renegar de l’espai. Vaig créixer en un pis de Nou Barris de cinquanta metres quadrats, sense balcó ni res, on compartia una habitació molt petita amb el meu germà. Quan els pares van canviar de pis, tenir una cambra pròpia que donava al celobert em va semblar la millor conquesta de l’univers.

L’espai és una necessitat que té poc a veure amb l’edat. O sí, però en una relació inversament proporcional: les criatures en necessiten més, per poder córrer i esbravar-se. I les coses s’acumulen amb els anys, poso el meu armari de roba per testimoni, però fer-se gran té algun avantatge: els nens són acaparadors de mena, mentre que els adults hauríem d’exhibir més criteri per decidir quines coses val la pena conservar. Quines sabates ens tornarem a posar. Quins llibres rellegirem. I quins no.

La gràcia d’aprendre a viure no és acumular-ho tot, és saber triar. Les persones de les quals ens rodegem, per descomptat. Però també les coses que salvaríem d’un hipotètic incendi enfront de les prescindibles. El repte, crec, no és que tothom ens estigui amic, sinó poder ballar fins a la fi de l’amor amb un o dos (o tres o quatre) amics de veritat. L’objectiu no és llogar un traster per encabir-hi andròmines sense ànima, sinó tenir deu o vint (o trenta o quaranta) llibres per endur-nos a la fi del món.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 15, 2016 | 13:55
    Anònim novembre 15, 2016 | 13:55
    Sempre que vaig amb metro m'hi fixo en aquest cartell i sempre em quedo pensant. La teva reflexió s'ajusta a la meva.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix