Foto: Jose Luis Cernadas Iglesias


És un dia d’aigua a la finestra, i el meu recolliment em fa moure entre tres pensaments: Lichtenberg, l’alcohol i la geometria de la riallada sardònica. Què hi ha, de més interessant, que un parell de línies ben escrites? Què pot despertar un odi més profund que un paisatge que no es pot modificar i que et transmet un estat d’ànim que et fot fàstic? El carrer, com ja he dit algun cop, és una maleïda col·lecció de ganyotes. Una festa de disfresses anecdòtica, la dansa de la vanitat que ja no és ni presumpta. Déu s’ha amagat sota el cargol de les escales i es menja una galeta Maria. El trànsit s’esmicola rere el vidre com un quadre de Turner dins una frase que resulta pedant.

Diuen que el millor que podem fer és encomanar-nos als que en saben més que nosaltres, o als que, directament, en saben. Diu Lichtenberg que és impossible travessar les masses amb el foc de la veritat sense cremar la barba d’algú.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix