Foto: Motoki Tonn
i aquella temptació de mirar enrere i comptar amb els dits de les mans tots els paisatges que s’allunyen pel retrovisor
i la por de mirar endavant i no saber-hi veure més que boira
i aquest respirar lent d’avui
el sol en què no crèiem –”escriure, per exemple, que és bonica la llum després de tanta pluja…”–,
el mar blavíssim al pic del migdia
la casa buida i els riures dels nebots surant encara per l’aire
una foto nova a la paret del menjador –una porta mig oberta i tots els camins possibles
uns poemes petits que et parlen de la llum
encara unes pedres menudes entrebancant-te l’aire a les costelles
un quadre que sóc jo –garotes/tulipes, una gàbia esbatanada, la llibertat és un llibre encara per llegir
i l’Stabat, encara, a la tauleta de nit
Aquest respirar lent d’avui,
d’avui,
d’avui,
d’
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
