Aquesta solitud

Com si aquella nit no t’hagués fet mal acaronar un cos buit

Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Aleera


Enyores estimar amb bogeria. Fer l’amor amb algú que no et sembli un desconegut. Que l’abans no sigui consumit a corre-cuita. Respectar el ritme de passar pàgina, havent callat a cada coma i havent-te atrevit a continuar després de cada punt.
 
Que la complicitat us faci amics més que amants. Enamorar-te del detall. D’una pell que s’esborrona. D’una mirada que t’atrapa. D’una abraçada llarga que t’adorm.
 
No ho neguis: t’espanta. Trobaràs l’excusa per fugir-ne o limitar-ho a un joc. Amb el perill de perdre o amb l’absurd triomf de guanyar i no tenir res.
 
Com si la llibertat no pogués ser compartida. Com si aquella nit no t’hagués fet mal acaronar un cos buit.
 
De tant en tant creus que t’has acostumat a aquest silenci d’ara, que d’alguna manera és el teu escut. El teu refugi. T’hi enredes entre llençols. Hi dediques versos, escoltes cançons que en parlen i les xiules pel carrer. Te’l fas teu i acabes necessitant-lo.  
 
De tant en tant et preguntes si es tracta de renunciar a aquesta solitud o de gosar compartir-la. 

Comentaris

    Mandy Jane Novembre 30, 2015 9:30 pm
    Simplement magnífic.
    Apassionat Desembre 3, 2015 12:15 am
    Magnífic!, si, molt bones reflexions (majoritàriament) compartides en algun moment.
    Anònim Setembre 19, 2016 10:59 pm
    Fantastic
    silenci Agost 8, 2017 11:24 am
    La solitud t'ensenya a que és millor sempre compatir amb els altres tot i tenir necessitar petits moments de solitud.

Nou comentari

Johnny Be Good
Someday you will be a man,/ And you will be the leader of a big old band
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...