Foto: Aleera


Enyores estimar amb bogeria. Fer l’amor amb algú que no et sembli un desconegut. Que l’abans no sigui consumit a corre-cuita. Respectar el ritme de passar pàgina, havent callat a cada coma i havent-te atrevit a continuar després de cada punt.

Que la complicitat us faci amics més que amants. Enamorar-te del detall. D’una pell que s’esborrona. D’una mirada que t’atrapa. D’una abraçada llarga que t’adorm.

No ho neguis: t’espanta. Trobaràs l’excusa per fugir-ne o limitar-ho a un joc. Amb el perill de perdre o amb l’absurd triomf de guanyar i no tenir res.

Com si la llibertat no pogués ser compartida. Com si aquella nit no t’hagués fet mal acaronar un cos buit.

De tant en tant creus que t’has acostumat a aquest silenci d’ara, que d’alguna manera és el teu escut. El teu refugi. T’hi enredes entre llençols. Hi dediques versos, escoltes cançons que en parlen i les xiules pel carrer. Te’l fas teu i acabes necessitant-lo.

De tant en tant et preguntes si es tracta de renunciar a aquesta solitud o de gosar compartir-la.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mandy Jane a novembre 30, 2015 | 21:30
    Mandy Jane novembre 30, 2015 | 21:30
    Simplement magnífic.
  2. Icona del comentari de: Apassionat a desembre 03, 2015 | 00:15
    Apassionat desembre 03, 2015 | 00:15
    Magnífic!, si, molt bones reflexions (majoritàriament) compartides en algun moment.
  3. Icona del comentari de: Anònim a setembre 19, 2016 | 22:59
    Anònim setembre 19, 2016 | 22:59
    Fantastic
  4. Icona del comentari de: silenci a agost 08, 2017 | 11:24
    silenci agost 08, 2017 | 11:24
    La solitud t'ensenya a que és millor sempre compatir amb els altres tot i tenir necessitar petits moments de solitud.

Nou comentari

Comparteix