Foto: Dominika Roseclay


Unes quantes passes de formiga i ja farà dos mesos que vas arribar. Dir que el temps se’n va de pressa és una obvietat que fa entre mandra i ràbia anar declamant. Sembla un mantra d’aquests que s’intercanvia la gent gran per fer-se companyia en la tasca poc agraïda d’haver de forçar cada cop més la vista per llegir. Però el cert és que vas arribar per tancar un any que, per a molts, ha sigut el pitjor de la seva vida. Nosaltres no podem dir el mateix, és clar. Tot eren incerteses, i en la primera setmana del confinament vam saber que ja habitaves el ventre de la teva mare. Va ser un embaràs de poquets focs artificials, la veritat, de viure’t des del dubte i, massa sovint, de les complicacions. Però la dona que et va engendrar té més força i valor que deu mil exèrcits junts. Com n’aprenem, d’ella. I quant n’hem d’aprendre, encara.


Igual que la teva germana, la nit que vas triar per sortir era d’aquelles de pluja i vent. Aliens a la tempesta, et vam trobar de seguida escalant els braços de la mare, que t’abraçava com un tresor únic i especial. Senzill, com el que ets. No hi ha res que em faci més feliç que veure-la a ella satisfeta i ufanosa, quan et mira i t’alimenta, transportada per l’alegria de tenir-te, d’aquesta manera tan humana i amable. Jo, que soc un home i, d’entre tots els privilegis, també tinc el del centre d’atenció, he après a caminar enrere i respectar aquesta bellíssima intimitat, carnal i emocional, que m’educa i em construeix. M’ho miro des del galliner d’un estimar sense mesura, i ploro sovint per aquest encant de família, que a vegades fa de mal dir, però que és com una casa d’on no vull marxar mai.

Encara no sé a qui t’assembles. Perquè hi ha, també, una pressió ambiental per trobar analogies entre tu i nosaltres, fins i tot en els ascendents. I no et sabria dir ben bé què és el que arrossegues d’un servidor o de la teva mare. Jo penso que vens d’un motlle únic que van trencar només en néixer, i farà que tothom vulgui saber de tu. S’enamoraran de la teva pregona intensitat. Faràs que les muntanyes del teu nom desembarquin a les platges humils, i alçaràs una barraca modesta amb quatre canyes i troncs. Del teu somni profund en brotaran unes arrels finíssimes, i es clavaran arreu, salvant-se de la sal que cou les ferides, fent de tots els llocs la teva llar. I seràs fulla i floriràs, i portaràs els mesos sense erra sempre amb tu. Et creixerà un estiu al cor, i faràs que el vent estengui com la roba neta aquesta olor. Ho aprendràs de seguida de la teva mare: si algun dia a algú li falta un dia bo, tu n’hi portaràs cent.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 05, 2021 | 20:07
    Anònim gener 05, 2021 | 20:07
    Quina preciositat.
  2. Icona del comentari de: Anònima77 a gener 06, 2021 | 01:34
    Anònima77 gener 06, 2021 | 01:34
    Quines paraules...!
  3. Icona del comentari de: Anònim a gener 06, 2021 | 10:53
    Anònim gener 06, 2021 | 10:53
    Unes paraules super tendres... Que boniiiiic l escrit
  4. Icona del comentari de: Anònim a gener 09, 2021 | 12:13
    Anònim gener 09, 2021 | 12:13
    Quin amor de pare!
  5. Icona del comentari de: Cristina a agost 21, 2021 | 16:13
    Cristina agost 21, 2021 | 16:13
    Precioses paraules i millors desitjos per a un fill

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix