L’ascensor fa pudor (d’heteropatriarcat)

Les dones (i homes) que ho denunciem tenim la pell massa fina, som “babaus” i/o homosexuals

Foto: srgpicker


Sempre m’ha sorprès veure com algú que ha patit alguna mena de discriminació o abús és incapaç de reconèixer la discriminació o els abusos que pateixen els altres. Primer em sorprèn i després m’indigna profundament. M’indigna escoltar Caitlyn Jenner defensant Donald Trump, per exemple. Una dona transexual que ha viscut en pròpia carn els insults, la incomprensió i el dolor d’una transició de gènere no té inconvenient a donar suport a un polític homòfob, xenòfob i de tics feixistes. El mateix em passa amb militants gais del PP, als quals els agafa un atac d’amnèsia selectiva quan se’ls recorda el recurs que el seu partit va presentar davant del Tribunal Constitucional contra la Llei de Matrimoni Igualitari (una llei de la qual ells mateixos, com el propi Javier Maroto, gaudeixen en una justa plenitud de drets). Em passa igual quan conec negres homòfobs. O militants d’esquerra misògins. O dones masclistes. O quan llegeixo articles com aquest.  
 
No tinc el plaer de conèixer el senyor Enric Vila (podria referir-m’hi com “un tal Enric Vila”, tal com ell fa amb mi, però n’hi ha que tenim certa educació), però després de llegir alguns dels seus articles he vist que és un home de profundes conviccions independentistes. Sempre he cregut que la ideologia política té un caràcter intrínsecament moral. De fet, és aquesta condició la que determina el teu vot, de manera més o menys conscient, i les teves idees sobre la distribució de la riquesa, els impostos, els ajuts socials, el model de país, les polítiques d’igualtat, etc. M’agradaria pensar que l’esquerra independentista combrega amb uns valors morals entre els quals hauria de brillar amb llum pròpia el d’igualtat. Tal com defensen les diputades de la CUP, la revolució serà feminista o no serà, però sembla que això el senyor Enric Vila no ho ha acabat d’entendre.
 
Ja fa temps que ho demostra. Potser un dels seus articles més recordats és el titulat Gais i herbívors, en què lamenta “la decadència del mascle occidental” i el “totalitarisme lasciu de la dona moderna” i afirma que les dones són “un motor de pedanteria i decadència”. Vistos els precedents seria molt demanar, doncs, que el senyor Enric Vila entengui la situació d’indefensió que pateix la dona a la nostra societat heteropatriarcal i a la qual feia referència al meu article a Catorze. No només no ho fa, esclar, sinó que a sobre en fa befa.
 
La llista de llocs comuns que deixa anar és tan tòpica i reconeixible que fa feredat. No són arguments nous. Són clixés persistents als quals recorren els defensors de l’heteropatriarcat. Passem a analitzar-los. El primer és un clàssic: com que a mi no m’ha passat mai, aquest problema no existeix. De fet, el senyor Enric Vila assegura no haver sentit mai la “pudor de l’heteropatriarcat”, ni a l’ascensor ni a cap altra banda. Per a ell, això són exageracions, naturalment. Les dones (i homes) que ho denunciem tenim la pell massa fina, som “babaus” i/o homosexuals. Justifica la seva ceguesa pel fet que ell no és gai! Es veu que els heterosexuals no poden ser feministes o reconèixer una situació de desigualtat quan la tenen al davant. Si ho fan, són menys homes. En fi.
 
Tot seguit llegeixo un altre lloc comú del masclista de manual: qualsevol gest cap a la igualtat és castrador. Ja trigaven a sortir els testicles del semental, sempre tan a punt, sempre tan carregats de testosterona: “una cosa és controlar els instints i l’altre és intentar castrar-los, estigmatitzar-los o fugir-ne com del foc per la via d’un perfeccionisme artificial”, diu. És a dir, que el feminisme no és natural. L’ordre de l’univers dicta que l’home ha d’estar per sobre de la dona, esclar. El seu instint sexual és el que determina si és perillós o no que una dona es tanqui en un ascensor amb ell. La tensió sexual que es pot crear sempre és positiva. Tant se val si la dona la desitja o no, això és secundari, ell ni tan sols s’ho planteja. El que compta és que li dicten les seves hormones, la seva crida atàvica del sexe que (un altre tòpic tronat) és “el motor més creatiu i subversiu de tota civilització”.
 
Abans de tot plegat, però, el senyor Enric Vila descriu el seu encontre habitual amb una veïna més jove que no només no evita ficar-se a l’ascensor amb ell, sinó que el mira “amb aquell somriure diabòlic de lolita que podria dominar-lo amb un sol gest”. En una sola frase sexualitza i infantilitza una dona adulta i se les manega per convertir-se ell en víctima del seu abús. Dit ras i curt, la frase en qüestió em recorda les justificacions dels capellans pedòfils que asseguren que alguns nens els provoquen sexualment. En definitiva, que ell mateix es retrata.
 
Per acabar, un últim apunt sobre la menció, com qui no vol la cosa, del meu perfil d’Instagram. Amb un clar afany de destruir els meus arguments abans d’exposar-los, el senyor Enric Vila cita com a únic currículum de la meva persona el fet que sóc dramaturg i que tinc un Instagram “dedicat a homenatjar els músculs del meu cos”. L’estratègia és d’una baixesa que no em sorprèn i evidencia, de nou, el seu masclisme i homofòbia. Els atacs sobre l’aspecte físic d’algú són una arma tradicional de l’heteropatriarcat. Les nostres dones polítiques, des d’Inés Arrimadas fins a Leire Pajín, des d’Anna Gabriel fins a Andrea Levy, han hagut de suportar comentaris sobre els seus escots, la seva talla, el seu pentinat, el seu to de veu o els seus llavis, en un intent futil de menystenir els seus arguments. Hi ha alguna cosa d’això en el fet que Enric Vila trobi adient criticar que quan sóc a la platja em faci fotos en banyador i que, oh horror!, em quedi bé perquè faig esport amb assiduïtat. De cop i volta, Enric Vila pretén fer desaparèixer els estudis universitaris, els llibres publicats, les obres de teatre estrenades, els premis rebuts, els articles escrits, els guions produïts i mitja vida dedicada a l’escriptura sota el seu dit acusador de frivolitat. Tapa’t! Sobretot tapa’t! O no et prendran seriosament! Quants cops ha hagut d’escoltar això la dona? Si vas amb aquest escot, no et miraran a la cara. Si portes aquesta faldilla, es pensaran que ets una puta. Si vas vestida així és que estàs buscant guerra. Si em mires amb el teu somriure de Lolita, no em puc controlar. Si entres a l’ascensor amb mi, estàs desitjant que et foti mà. Si camines sola pel carrer, no et queixis si algú et viola.
 
No deixem de criticar els fatxes d’Intereconomía i la Cope, els sermons dels bisbes de tuf nacional-catòlic i els tics franquistes de la dreta més rància, però gent com el senyor Enric Vila no són gaire diferents. De fet, quan parlen de la dona són calcats. Suposo que a Madrid tenen la seva caverna, però aquí tenim la nostra. Quan els mascles es donen la mà, tant se val de quina terra siguin. Ja és trist que algú que desitja un nou país el vulgui fundar sobre uns fonaments tan rònecs, foscos i malauradament sòlids com els que sostenen la creu del Valle de los Caídos.
 

Comentaris

    frederic_p Setembre 14, 2016 2:11 pm
    Et molesta els gais que voten Trump, per exemple. Jo no sabria què dir-te. Malgrat que van en contra d'una part de ser d'ells, el voten perquè tenen ideologia de dretes. Aquest gai assumeix un atac contra ell a canvi d'un govern de dretes com vol ell. Te una certa generositat. Potser em rebenta més el no gai que vota a Trump i li és indiferent el patiment que portarà aquest senyor contra els gais i altres col·lectius. Sobre el què no estic en absolut d'acord és en moltes de les coses que has dit sobre feminisme. Actualment els/les feministes no volen la igualtat. En absolut. No la volen ni en pintura. I usen totes les mentides que facin falta per obtenir privilegis per la dona i càstig als homes. Vaig lluitar per la igualtat fins que pràcticament es va assolir. Ara el què fan no hi te res a veure. Que l'Arrimadas vagi amb escot i que alguns comentaristes en parlin no és cap mostra de masclisme. Si ho fos, què serien les dones que també parlen que tal o qual diputat, per exemple en Romeva, és guapo? Ah! que guapo es pot dir i esmentar que te un escot generós no es pot dir? Molt bé. Que es descordi la camisa i tingui un escot equivalent. N'estàs segur que ningú ho comentarà? Em diràs que la culpa és d'ell perquè ho ha provocat amb la camisa descordada? així doncs m'estàs dient que la culpa és d'ella de portar l'escot? T'enrecordes d'aquella protesta de les dones de la CUP quan, segons elles les insultaven? la paraula que les va indignar més és que les diguessin malfollades. Era en l'època que els de la CUP boicotejaven irracionalment al Mas i tots i totes rebien dures crítiques i insults de la gent que n'estava fart d'ells (i jo els he votat), però només van reaccionar elles i criticant aquesta paraula com si fos un insult exclusiu per a dones. Doncs mira al Google la suma de "malfollado i malfollat" i compar-ho amb "malfollada" (en femení en català és igual que en castellà) Ho has de buscar en webs d'abans de 2014, ja que quan les cupaires van fer la denúncia va augmentar l'ús de la malfollada en femení. En aquestes webs d'abans del 2014 l'insult en masculí estava força equilibrat amb l'insult en femení (una mica més en femení però poc, 79 webs contra 86 webs) el problema és que les feministes (actualment supremacistes) no suporten que les insultin a elles. Als homes sí, ja que consideren que ja han nascut per ser maltractats, insultats i assassinats, com a bones masclistes que son, però a elles no.
    JRRiudoms Setembre 14, 2016 2:26 pm
    Vagi d'entrada que no sé pas que es vol dir amb això de l'heteropratiarcat. Desconec si existeix l'homopatriarcat, l'heteromatriarcat o el lesbopatriarcat i altres combinacions més o menys enginyoses. I també si són uns conceptes tant demonitzats com l'heteropatriarcat... Respecte a la por d'algunes persones a pujar a l'ascensor acompanyades d'alguna altra persona desconeguda, dir solament que la por és lliure, i a vegades enlloc de ser un mecanisme de defensa és un factor que ens oprimeix. Personalment, jo vaig tenir una mala experiència al metro de Barcelona a la década dels 70. Vaig patir una agressió per part d'un maricón. Malgrat aquest fet (jo tenia 15 anys), la por a agafar el metro no l'he tingut mai. I tampoc generalitzo dient que tots els homosexuals siguin uns possibles i/o hipotètics agressors. Com tampoc, i arran de les nombroses dones que van patir agressions als autobussos per part d'homes heterosexuals, es pot dir que els homes heterosexuals som uns possibles i/o hipotètics agressors. Tothom és lliure -o esclau- d'habillar-se amb cilici o de mantindre's en un dol perpetu; però fariem bé de no culpar als altres de les nostres pròpies limitacions. I també fariem bé que enlloc d'enfangar-nos amb les experiències negatives, intentessim superar-les. I per això, la majoria de les vegades, un principi seria l'abandonament de tot victivisme gratuit. Atentament
    Quima Albalate Setembre 14, 2016 6:45 pm
    Gràcies per les teves paraules. Educades, empàtiques, enlairant la vista més enllà de tu.
    maria glòria Setembre 15, 2016 9:09 am
    Guillem, felicitats pel teu article. Soc dona i he sofert abusos i et puc dir que sempre vaig pel mon amb por i no entro mai a l'ascensor amb un desconegut És trist però és així, al final aquesta por forma part d'una mareixa. Em plau saber que hi ha homes que comprenen prou la societat en que vivim, es solidaritzen amb la nostra por i ho saben explicar. Pot ser un primer pas. Moltes gràcies Guillem, Gràcies
    stanislau Setembre 15, 2016 5:16 pm
    Un gai que vota a un partit antigai. Es estrany però no em fa ràbia. Un obrer que vota a les dretes. No és tan estrany i tampoc em fa ràbia. Un àrab que vota Le Pen. N'hi ha més del què sembla i no em fa ràbia. Un home, que en un context molt masclista lluita a favor de la igualtat: m'encanta! Aquí, això era fa molts anys. Actualment se li diu masclisme a coses que no ho son. Es confon delinqüència amb masclisme. El masclista descarat quasi no existeix, a Catalunya (població autòctona). Una dona que lluita contra les lleis discriminadores de l'home: m'encanta! Aquesta discriminació s'està tornant el pa de cada dia i això és molt perillós i injust. La dona és qui sempre li donen la custòdia dels fills. És enormement, fanàticament masclista però les feministes ja els hi està bé perquè no volen la igualtat. Només avantatges. (Abans la paraula feminista era sinònim de lluitador/a per la igualtat. Ara no). Una parella es fot d'hòsties, i si la policia ho veu condemnarà l'home de maltractaments. Al revés és quasi impossible. Fins i tot si només veu la dona pegant l'home, investigarà si abans éll l'ha pegat a ells per condemnar-lo. A la dona no la tocaran mai. Segons la llei una dona pot denunciar l'home de maltractament, i automàticament l'home és culpable fins que no pugui demostrar que l'acusació és falsa. Al revés no. Una dona pot tallar la ma o el penis al marit (s'han donat varis casos) i tindrà menys pena pel fet de ser dona que si és l'home que talla la ma a la dona. És difícil veure dones que condemnen això. Les poquíssimes que hi ha: Chapeau! m'hi enamoro que jo soc molt romàntic.
    Mpm Agost 11, 2017 12:49 am
    No crec en etiquetes ni generalitzacions, homes i dones n'hi ha de tot tipus. Però el q veig és que avui dia "en general", és més habitual que un home agredeixi una dona, que a l'inrevés, qualsevol tipus d'agressió, verbal o psicològica o física, i que fins i tot moltes agressions no es considerin com a tals. I repetesc, tot i que és evident, que ser dona no em fa millor ni més bona persona que ser home. Jo convisc amb un home i, de moment, tots dos estam bé.

Nou comentari