Foto: simpleinsomnia

Alguna vegada, quan rèiem molt, quan rèiem d’aquella manera que t’agafa mal de panxa i els ulls et ploren i les galtes et couen, em feia por perquè es quedava molt preocupada i deia en veu baixa que no li agradava riure tant perquè volia dir que després hauria de plorar encara més.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: AMSA a desembre 06, 2015 | 20:40
    AMSA desembre 06, 2015 | 20:40
    La veu narrativa, que és la de la neta, ens diu que tenia por quan l'avia, desprès d'haver rigut juntes, en desmesura la quedava preocupada(molt)i mormolava que l'haver rigut massa comportaria el contrari: plorar encara més. Què ens vol dir aquesta misteriosa afirmaciò de l'avia? I perquè fa por a la neta? Vet aqui com amb poquìssimes ratlles, ens trobem en front d'un misteri. Bon principi per un relat amb els mìnims admesos. No sabem perquè el riure portarà l'avia al plor... Records d'uns sofriments del passat? L'ambiguitat, gran recurs de l'escriptor, està servida.

Nou comentari

Comparteix