when you were already
part memory part distance remaining
mine in the ways that I learn to miss you
from what we cannot hold the stars are made
W.S. Merwin
Rugeix aquí al costat meu, avui que és dissabte i encara no són les vuit del matí, com un animaló, com una nevera. Diuen que no es pot però jo ja l’enyorava abans de conèixer-la. La volia aquí just on és ara, remugant, amenaçant amb la vigília, sabent-la perfecta com és, patint ja per totes les coses dolentes que li passaran a la vida. Deixant de banda la meva, que ara és seva.
Penso en tot de coses, totes noves per a ella, que voldré ensenyar-li; camins entre baladres i buguenvíl·lies quan sigui primavera, quan sigui estiu. Com es fa una magdalena, d’on surten les cireres, com és que plou. I vindran converses absurdes com ara qui ha convençut els ametllers perquè es vesteixin de boda, qui ha col·locat tants de pins en perfecta simetria, on són els cérvols que anuncien els senyals de trànsit.
Perquè ja m’existies dins del cap, dins del pit, abans que dins del ventre. Ja t’enyorava (en part memòria en part distància) i ara impossiblement intento fixar en el pensament tots i cadascun dels instants en què et miro, per mirar de retenir-te, sempre així de menuda, de feliç, de prop. I si et soc sincera hi ha moments que sento por d’imaginar un món en què faràs camins tu sola i on nosaltres no existirem per veure-ho. Si tot va bé.
Rugeixes aquí a la vora i fas trontollar els sòtols dels anys que vindran; aquí, tan ignorant de la magnitud, embolicada com un durum amb la teva manteta rosa cendra; ara que em penges del mugró com un pírcing et contemplo i em pregunto com m’ho faré per explicar-te algun dia que del que no podem retenir estan fetes les estrelles.
1
