Cada any us comenceu a estimar amb timidesa, com si no us coneguéssiu. Com si no haguéssiu fet l’amor tantes vegades.
Has baixat a la platja amb bufanda, jersei, vestit i xancletes. Les cames a l’aire. Veus de lluny una dona valenta que es capbussa sencera, surt de l’aigua com si res –no sembla que tremoli– i s’estira a la tovallola. No haver agafat el banyador et permetrà allargar els preliminars, el jo també t’estimo però anem a poc a poc.
Potser el millor de la seducció és el moment en què les mans ja es toquen i els llavis encara no gosen. El vostre petó a la boca arribarà tal volta cap al final de la primavera. Avui és nou d’abril, camines descalça a trenc d’onada i dones gràcies als déus perquè el teu mar continua al lloc de sempre, tan blau com sempre. T’ha esperat amb lleialtat durant el fred i sap que aviat tornaràs a ser seva, tota tu en pell i ànima.
Que el temps és curt i passa com una estranya dansa, però el teu amic el mar no es cansa mai d’estimar-te.
1
2
