Breu recordatori de què no és amor

Foto: Callie Gibson

Avui volia escriure sobre l’amor, sobre què és, perquè, com deien els bons de Roxy Music, More than this you know there is nothing. Però he decidit escriure sobre el que no és, perquè a banda que és molt més fàcil de definir, potser és més útil de saber, també. L’amor, si ve, és un regal, però el no-amor et pot destruir la vida. I no parlo del desamor, no, sinó de l’amor romàntic quan és tòxic o malvat. Per no perdre de vista allò que la vida passa i com la passem i amb qui:


Si no li agrada que quedis amb els teus amics i te n’intenta distanciar, no és amor.

De fet, si cada cop quedes amb menys gent (deixant de banda el factor pandèmia) per evitar disputes, no és amor.

Si malparla de la teva família i te n’intenta distanciar, no és amor.

Si et fa por, ni que sigui remotament, ni que sigui molt de tant en tant, ni que sigui una vegada, que et fes por, no és amor.

Si aprofites per parlar per telèfon quan no hi és segurament és per alguna cosa relacionada amb el fet que no és amor. Si estàs parlant per telèfon i parles fluixet per si arriba i et sent, sàpigues que això és por i per tant, no és amor.

Si et retreu que expliquis a) “tot a les amigues”, b) “el que passa a casa”, c) “ja tornes a estar parlant per telèfon amb XXX”, no és amor. (De fet, és possible que cada dia parlis menys i no te n’hagis adonat.)

Si et diu que tu ets d’aquesta manera i que hauries de ser d’una altra manera. Si et diu que “tu fas això”, i “tu fas allò” i “adona’t de com ets”, i aquests atributs que et penja i et fa pensar que els penses tu sempre són dolents, t’està fent llum de gas i no, no és amor.

Si et parla alliçonant-te, com si fossis menor d’edat, no és amor.

Si un dia t’insulta i al següent et diu que t’estima, és que no t’estima.

Si et castiga amb actituds com ara ignorar-te, intentar posar-te gelosa, donar la volta a situacions de manera que et sentis malament per una cosa que has fet de bona voluntat, no és amor.

Si quan plores et renya, no és amor.

Si creu que ho fa tot bé, no és amor.

Si no pots adormir-te al costat seu és perquè et fa por i, per tant, no és amor.

Si et sents culpable sovint i no saps ben bé per què, si sempre hi ha confusió, si t’estàs convertint en algú que no ets (i en el fons ho saps), no és amor.

Si sospites que no és amor, és que no és amor.