Busca’m a la zona de confort

Fer el que sabem fer i el que ens agrada és la via més directa cap a l'autoestima i la felicitat

Foto: Elena Kalis


Si fos amant de les teories conspiranoiques, afirmaria que hi ha una confabulació mundial encaminada a fer-nos sortir amb urgència del que ara s’anomena “la zona de confort”. Ens ho diuen per Twitter, mar i aire: hem de fugir d’aquells territoris en què ens sentim còmodes, perquè així tastarem noves experiències, farem nous amics i notarem una transformació digna de manual d’autoajuda. Abandonar la zona de confort –com coi en dèiem, abans?– ens farà rics en emocions, coneixement i perspectiva.

Doncs què voleu que us digui. A mi m’ha costat quaranta-sis anys i quaranta-sis mil patacades arribar a saber quina és la meva zona de confort. Potser és que n’he sortit tantes vegades que ja he escarmentat per sempre més, però la veritat és que no acabo d’entendre aquesta insistència a voler-nos empènyer cap a territoris desconeguts amb la pastanaga del creixement personal i la superació i tal i tal.

Se suposa que tots i cadascun de nosaltres ens movem dins d’uns límits i que no gosem sortir-ne perquè ens fa por el que no coneixem, i el repte consisteix a trencar barreres mentals i anar més enllà. Però, ai, reforçar la nostra part esquerra sol ser un mal negoci. Aprendre a fer quatre coses ben fetes al llarg d’una vida ja costa prou. No sé si té gaire sentit que ens entestem a fer aquelles altres coses que mai dominarem (o que mai ens agradaran tant) per més ganes i paciència que hi posem.

No seré jo qui dissuadeixi ningú de tenir iniciativa i assumir riscos, però tampoc cal que ens presentin la zona de confort com una presó. Fer el que sabem fer i el que ens agrada fer és la via més directa cap a l’autoestima i la felicitat. Si ara em proposés aprendre a esquiar, segurament acabaria descobrint unes sensacions fantàstiques, però entremig em sentiria maldestra, cauria sovint i qui sap si em trencaria uns quants ossos. A més, tinc una malaltia vascular crònica que m’obliga a allunyar-me del fred. M’he de quedar a la zona de confort per prescripció mèdica, i mentiria si digués que em sap greu. Nedar al mar és, per a mi, un plaer tan conegut com immens.

Comentaris

    Anònim Juliol 27, 2015 2:54 pm
    Crec que es refereixen més a quan les zones de confort (allò conegut i en què et sents "segur") en realitat són zones de (dis)confort emocional i/o fins i tot físic (males relacions, dependències, retrets, indiferències, malestar emocional, maltractaments) de les quals no t'atreveixes a sortir per por a la incertesa i a la sensació de desempar i d'inseguretat. Si no hi has viscut, en aquest tipus de zones de (dis)confort potser no ho pots entendre. Feliç tu!
    Anònim Juliol 27, 2015 8:27 pm
    Bones, és interessant el que dius. De fet, interpretant la zona de confort com la interpretes tu hi estic d'acord però esque el concepte de sortir de la zona de confort per mi és diferent. Penso que com bé tu dius si som feliços amb el que tenim perquè tanta insistència en sortir-hi i anar a viure mil experiències diferents. Penso que quan se'ns diu que sortim d'aquesta bombolla no es refereix a sortir d'allò que coneixem per ser més feliços sinò de saber-hi sortir quan ens quedem a la zona de confort per por o conformisme. Quan la rutina se'ns menja i ens acostumem a una sèrie de rols que en el fons no ens agraden però que es tornen mecànics i rutinaris. Tothom té una zona coneguda i aquesta no és dolenta si no t'impedeix a tu ser feliç i fer el que t'agrada perquè llavors cal ampliar-la per acabar de trobar-nos a nosaltres mateixos i les nostres motivacions. Me'n alegro que tu hagis trobat allò que t'apassiona i que et fa feliç perquè això al final es lo important! :)
    Anònim Juliol 28, 2015 12:57 am
    Sinceramente creo que esto depende de la perspectiva de cada uno. Te pondré un ejemplo sencillo: gracias a que en algún momento decidí salir de la zona de confort he descubierto cosas que me han gustado muchísimo y que ahora sigo practicando, he dejado atrás la monotonía que sentía antes y me siento mejor conmigo mismo y con ganas de experimentar nuevas actividades y riesgos que me llenen de adrenalina, no obstante, seguiré haciendo lo que me gusta. En realidad no creo que se trate de salir de la zona de confort, sino de expandirla.
    Elicalo Juliol 28, 2015 7:50 am
    Eva, des del meu parer, fas una manipulació del que és la "zona de confort" i el que t'empaita a sortir de la mateixa. El que tu descrius de trobar-te a la zona de confort (desprès d'haver sortit d'aquesta infinites vegades),no és per definició "sortir de la zona de confort", és "curiositat". Qui diu que "sortir de la zona de confort" és practicar l'alpinisme, l'esquí, la natació, el puenting, etc., si tens absolutament clar que no t'agraden aquestes activitats? https://es.wikipedia.org/wiki/Zona_de_confort
    M. S. Juliol 28, 2015 8:49 am
    Com diu un amic al seu mur, comentant l'article de l'Eva: "Arriba un moment que alguns ja estem tips de frases fetes de manual d'autoajuda. Aquesta, la de "reinventar-se" i unes quantes més. Visca la zona de confort, i que ens hi puguem estar tot els temps que sigui possible!" Doncs això: fora tòpic i visca la zona de confort!
    j g Juliol 28, 2015 12:38 pm
    ...només penso en sortir de la meva zona de confort quan deixa de ser-ho...

Nou comentari