De petita, el Diumenge de Rams estrenava roba i anava a beneir el palmó. Avui camino sola vorejant el mar i escoltant cançons. Jersei gruixut i sandàlies: l’uniforme contradictori de cada abril. He ensopegat amb la rajola mal posada del passeig de la Fosca, com tu aquell dilluns.
El cine del poble ha reobert després d’un any i mig. Ahir hi vaig anar a veure Dolor y gloria. “Son tus ojos los que han cambiado, la película es la misma”, diu una actriu al director protagonista.
A cala S’Alguer jugo a triar una barraca de pescadors. Me l’enduria posada, amb barca inclosa. Tornant de Castell amb el vestit xop n’escolliré una altra que faci més per a mi. I si baixo a cala Margarida tiraré pedres contra l’aigua: a casa n’hem fet tradició.
Faig i desfaig el camí de sempre perquè m’agrada, perquè el conec, perquè és el meu. El decorat és el mateix però la pel·lícula canvia, ni que m’aferri als costums. Abans he ensopegat amb la rajola mal posada del passeig de la Fosca: jo no he caigut.
Eva Piquer
10
0
