Foto: Gala Medina

No teníem gaire contacte real amb els nostres veïns, però en sabíem força coses. Els Soldevila i els Capdevila compartíem part del cognom i tot el replà del primer pis. L’habitació on dormíem la meva germana i jo donava al seu menjador. Ells eren cinc germans. Sentíem com cantaven a la dutxa; també les pel·lícules que veien al vespre, les exclamacions d’alegria quan desembolicaven els regals de Nadal i la veu del pare dient-los: “Més clar, l’aigua”, una expressió que no sé si m’encuriosia més conceptualment o sintàcticament.

Aquell era el món Soldevila. Nosaltres érem tres; mai cantàvem a la dutxa, ens fèiem regals per Reis i al meu pare no li havia sentit dir mai cap “més clar, l’aigua”. Però, amb el My Baby Just Cares For Me, vam obrir una escletxa. Allò, que era d’ells, va passar a ser meu. La posaven diumenge al matí, coincidia amb els feixos de llum que entraven a través de les nostres persianes mal ajustades, i em reafirmava en la consciència feliç de l’avui puc dormir més.
Em quedava escoltant la música de principi a fi. La coneixia i m’hi avançava. Allò era ritme. I en la part instrumental, tota jo ja era cançó. A casa, no l’havíem posat mai. No érem de jazz. Amb el temps vaig constatar que aquella era una melodia popular i que fins i tot servia per fer un anunci. Per mi, era (i és) la cançó dels Soldevila, i no sé ben bé quan vaig descobrir que, de fet, pertanyia a Nina Simone. I, encara abans, a Frank Sinatra i a Nat King Cole.
Conscient que mai he sabut recordar títols ni buscar-los; que no sóc fan de ben bé ningú i que no he anat a gaires concerts, els meus únics prescriptors musicals han estat els encontres casuals i atzarosos o les recomanacions entusiastes dels més propers. La meva petita fonoteca interior s’ha creat a base de molts soldeviles: de tots aquells que han compartit la seva música, volent-ho o sense voler. Que les parets de casa fossin primes –ara ho veig– va ser una sort.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gabriela a gener 08, 2016 | 09:43
    Gabriela gener 08, 2016 | 09:43
    Yo también tengo mi fonoteca a base de casualidades. Nunca he tenido una gran pasión por la música es una asignatura pendiente quizás. Lo bueno es q muchas canciones me recuerdan momentos de mi vida ya q son las canciones las q han venido a mí en lugar de yo interesarme por ellas. Felicitats Ester!
  2. Icona del comentari de: Cruz a gener 13, 2016 | 11:26
    Cruz gener 13, 2016 | 11:26
    "I en la part instrumental, tota jo ja era cançó." M'encanta!

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix