L’anada l’has feta amb nervis. T’ha enxampat un embús, no coneixies la ruta i no et podies perdre. Però la tornada és un regal. S’ha fet fosc, l’autopista s’ha buidat i tots els carrils porten a casa teva.
El Clio blau és la closca a mida per a una introvertida en fase de tortuga reclosa. Cremaries quilòmetres sense mandra si no fos pel risc d’adormir-te. O de desvetllar-te massa, atacada per malsons implacables com el dinosaure del conte. S’imposa l’opció karaoke. Aquí rai, que no et sent ningú.
Jo cant sa rosa i es cactus, i moltes més coses també, un llapis d’Ikea, un pistatxo, wa yeah! Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat, es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Dues cançons més tard, tornes a sota l’aigua. Yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine. T’has anat embalant i ara navegues a plens pulmons. We-all-live-in-a-yellow-
Vist pel periscopi, el món de fora ja no t’espanta tant. Quan aparquis, abans d’obrir la porta a la nit i a les pors, et posaràs l’escafandre.
Eva Piquer
1
0
