Foto: chicageek


Tens un vestit per estrenar de color cel de migdia. Te’l vas comprar el juliol passat, a les primeres rebaixes, just abans que l’estiu es disfressés d’hivern. Comproves que encara t’entra i li promets per dins que aquest any no el deixaràs tant de banda.

Enfilada en una escala, vas llançant damunt del llit les caixes on guardes els jerseis de llana quan fa calor i les samarretes de tirants quan fa fred. L’habitació esdevé un camp de batalla. També sotmets a examen les peces ni massa gruixudes ni massa primes que tenen un lloc fix a l’armari. N’hi ha que s’han encongit per un d’aquells misteris, però no t’hi fas mala sang. Regalaràs els texans que et van estrets al fill adolescent, i avall.

Voldries desar ben lluny el mal de cap, les incerteses, els somnis abaratits i la sospita que el millor ja ha passat. T’hauries de desprendre de la roba que no et poses, de les relacions tòxiques i de les culpes que no són culpa teva ni t’escauen gens. I et convindria tenir sempre a mà els amics que t’han abrigat els últims mesos amb un t’estimo o un sóc aquí. No mereixen ser arraconats al prestatge del per si de cas.

Fer el canvi d’armaris és una aposta de futur. Quan el demà s’entela no tens esma per remenar caixes, la prova és que has superat aquest hivern difícil sense baixar la roba de llana de l’altell. Potser tampoc t’hauria calgut: de portes enfora ha fet un fred tímid, gairebé càlid. I ara ja han tornat la primavera i la màniga curta i les sandàlies i els dies llargs. Si no et fes por cridar el mal temps, escriuries que s’acosta un estiu ben blau.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juny 06, 2016 | 09:16
    Anònim juny 06, 2016 | 09:16
    Hi han persones q es senten culpables de tor i per tot. I la gent q mes y t'estima se n'aprofita. Llençar per la borda tot aixi m'ha costat i em costa plors. Pero segueixo intentant q no soc culpable de res.
  2. Icona del comentari de: Anònim a juny 06, 2016 | 11:27
    Anònim juny 06, 2016 | 11:27
    A una persona alcholica, que sempre l'han dit lo géneros, cariños, estimar que regala lo millor que te dins, sense demanar res a cambiar i amb el seus defectes , com tot el monto se le pot denominar una persoa , per una recaiguda, persona non grata i pasar a formar part de relació tóxica. Aquesta es la meva reflexió.
  3. Icona del comentari de: glòria olivella a juny 06, 2016 | 13:18
    glòria olivella juny 06, 2016 | 13:18
    El teu escrit c'est moi. Aquesta primavera he començat per la roba. Vull dir que ja tinc preparada una bossa enorme de coses que fa anys que no em poso. I m'he convençut - m'ha costat - que ja no m'agraden. Amb les relaxions antipàtiques i les no-culpes m'espero una mica. Però per celebrar la blavor imparable, ja m'he posat sandàlies. Ja era hora.
  4. Icona del comentari de: Esther Cerro a juny 07, 2016 | 10:10
    Esther Cerro juny 07, 2016 | 10:10
    Qué bonic!
  5. Icona del comentari de: Anònim a juny 07, 2016 | 12:48
    Anònim juny 07, 2016 | 12:48
    Jo tinc els armaris plens de roba . . . massa roba, això per quan m'aprimi, això per quan m'engreixi, això per estar per casa, això perque em porta records, això perque no se a qui donar-ho i em sab greu llençar-ho . . . No se per on començar ni com posar-mi . . .
  6. Icona del comentari de: Cori RP 07/06/2016 13.35 a juny 07, 2016 | 13:35
    Cori RP 07/06/2016 13.35 juny 07, 2016 | 13:35
    Les coses que no em poso perquè no m'entren, però m'agraden, les tinc en una caixa. Les que no m'entraran mai més i les que no m'agraden gens les he donat. La resta, al separarme, com que tinc més espai, les tinc classificades i ben penjades. Amb les amistats he fet el mateix. Durant anys he captat gent tòxica, homes i dones; gent que he estimat molt i m'han fet mal. M'han decebut. Tinc por, molta, perquè sembla que les capti, venen a mi sense demanar-los-hi. Les bones amistats, com que són poques, com que m'estimen i ho han demostrat en els mals moments, les tinc molt a mà i les conservo, protegides de la pols, sempre a punt. M'ha costat molts anys adonar-me que tenia gent tòxica al meu voltant. I que no era culpa meva el que estava passant. Tinc esperança i experiència, espero haver-me'n protegit i fer-ho millor a partir d'ara.
  7. Icona del comentari de: Rosa Maria carbonell a juny 11, 2016 | 15:14
    Rosa Maria carbonell juny 11, 2016 | 15:14
    Molt bon article. Es podia sentir com l'aire passava net i pur, entre les teves paraules. Moltes gràcies Eva.
  8. Icona del comentari de: Montse prat a juny 30, 2016 | 00:39
    Montse prat juny 30, 2016 | 00:39
    Fora el que no serveix i et fa mal .....treuta de sobre el que tens dins el teu cor ,que no et deixa comencar de nou .....vomita trenca llenca i lliberat.....tot tornara a reneixar de nou

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix