Carta

Foto: Roel Wijnants

T’escric avui per dir-te que em fas falta,
que ja no sé demanar poc,
que et vull el bes, i els ulls, i la tendresa,
i un llit roent d’estiu
on esborrar les hores,
i uns versos per a mi, només,
i una hora lleu amb tu,
i un atzucac de mots
per dir-nos el desig.

T’escric avui només per explicar-te
que han tornat els somriures
al passadís de casa els pares,
que la petita riu, que no he penjat
encara les cortines,
que no he arreglat la porta,
i que ara el llum del bany fa pampallugues.
I que fa fred,
que menjo nous de macadàmia
d’aquelles que vas dur, que encara queda
un tros de xocolata
(amb llet) a la nevera.

T’escric només perquè t’enyoro el riure
i se m’estimba el meu a les parets de casa,
pàl·lides d’absència.
T’escric, en fi, perquè no vull
que arribis a oblidar-me pel camí dels dies,
avui que trobo els mots per dir-te que t’estimo,
que ja no puc ni vull desitjar poc,
i encalço el teu miratge
mentre empenyo amb conjurs
els dies que ens separen.





* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.