Ahir va ser la nit més curta però avui el dia ja no serà tan llarg. L’estiu s’ha començat a morir amb el foc de Sant Joan. Demà rescatarem mitjons i bufandes i demà passat ja hauran passat mil anys.

A la fira de festa major, decadent i anacrònica com totes les fires de festa major, hi ha una atracció que roda endavant fins que s’atura i desfà el camí: rebobina el temps. El miratge del Ranita Show dura cinc minuts. Un cop a terra no podem anar cap enrere, ni triar una aventura diferent, ni abraçar els nostre morts.

M’estic deixant créixer el serrell. L’època del sí-però-no és incòmoda, em caldran clips i paciència, però la voldria en càmera lenta. Som aquest mentrestant, aquest avançar cap al no-res, aquesta foguera encesa. Aquests cinc minuts de creure’ns immortals.

La tardor ja ha agafat tanda, també fa cua l’hivern per sempre. Avui el dia encara és prou llarg.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sole Sero Gaviria a juny 27, 2019 | 20:34
    Sole Sero Gaviria juny 27, 2019 | 20:34
    M'ha agradat molt..es la realitat i sobretot quand som grans..pero aquets 5 minuts...a vegades son una eternitat..que ho compensa tot
  2. Icona del comentari de: Anònim a juny 28, 2019 | 22:27
    Anònim juny 28, 2019 | 22:27
    Una manera bellísima d expressar-ho
  3. Icona del comentari de: Anònim a juliol 01, 2019 | 08:25
    Anònim juliol 01, 2019 | 08:25
    Costà molt no girà el cap per recuperar el passat. Però no podem, per lo tant tenim de viure el present i disfrutar el dia a dia
  4. Icona del comentari de: Anònim a juliol 01, 2019 | 10:49
    Anònim juliol 01, 2019 | 10:49
    Potser només cal abraçar aquest Solstici que pot ser etern
  5. Icona del comentari de: Maribel Acosta a juliol 01, 2019 | 12:01
    Maribel Acosta juliol 01, 2019 | 12:01
    Trist ,pero veritat?
  6. Icona del comentari de: Ana Blasco a juliol 01, 2019 | 16:49
    Ana Blasco juliol 01, 2019 | 16:49
    Ja ho va cantar Víctor Jara. Quedem-nos amb això, si fa falta!
  7. Icona del comentari de: Mar Colas a juliol 11, 2019 | 22:26
    Mar Colas juliol 11, 2019 | 22:26
    Aquest text despres tanta nostalgia...nostalgia pel que passa i no torna, i nostalgia per la rapidesa i fugacitat de la vida. Preciosament plasmat. Gracies.

Respon a Ana Blasco Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa