Cinquanta

“Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l’única persona al món a qui cap d’aquestes coses no passarà mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom”. Paul Auster, Diari d’hivern

“Als vint-i-tres anys jo no tenia manera de saber que la frase «la vida és curta» vol dir alguna cosa”. Siri Hustvedt, Records del futur

Les coses que no m’havien de passar mai –però sí– m’han deixat masegada, plena de boira baixa, buida dels plans que ja no. Sort d’aquest tros de cel, de les roses que han florit tard, del pati amb llimacs que hi desfilen quan plou, del meu mar de sempre.

Tinc una motxilla nova de cuir, la pedra que vaig domesticar fa segles, piles de llibres damunt de cada taula. Escric un diari d’hivern que m’ennuvola els estius. Però avui el dia és llarg, la Hustvedt parla de mi i torno a dur sandàlies.

Em sento vella, porto posada la nena. Qui m’ho havia de dir: en faig cinquanta.