Col·lapse

El que queda de mi opta per treure's les sabates, despenjar el món de fora, enterrar viu el soroll

Eva Armisén
Eva Armisén
He visto mucho, y he entendido mucho de lo que he visto
Fernando Pessoa



Potser és el tros d’ungla que se’m clava a la pell del dit gros del peu dret. O la safata d’entrada que se m’omple fins al mai. O la dona que m’ha dit de bona fe una cosa de mal gust. O la màscara que he dut posada dos dies seguits. O les factures no cobrades que no sé reclamar. Potser és que he vist molt i he entès molt del que he vist.
 
Hi ha tantes gotes sospitoses d’haver-me fet vessar que tampoc cal jugar a buscar culpables. Són les dotze del migdia d’un dimecres d’abril i vesso tota jo, per totes bandes.
 
La Gemma em diu que nedi, l’Ada em diu que dormi, l’Eva m’envia un vídeo amb gratacels i petons. El que queda de mi opta per treure’s les sabates, despenjar el món de fora, enterrar viu el soroll.

Avui ja en tinc prou: que cridin els altres.
 

Eva Piquer

Comentaris

    PMC Maig 1, 2019 10:22 am
    I avui descansa, desconecta, relaxa't, medita... Recarrega les piles perquè t'esperem, et necessitem, Eva, guapa!
    Anònim Maig 1, 2019 10:52 am
    Silencis cridaners i sorollosos i crits massa febles i apagats per intentar enganyar els estats d'ànim. Vida!
    Beti Martí Casas Maig 1, 2019 11:28 am
    De debò, quina sort dominar l'art de saber transmetre escrivint. I tu ho fas com poques. M'encanta llegir-te o potser millor sentir-te (de sentiment) perquè m'ajudes a entendre'm millor. Menteixo, majudes a entendre'm. Gràcies. I gràcies també per compartir-ho. La generositat és una virtut que aglutina inherentment moltes altres. I tu Eva també ets generosa. Gràcies de nou.
    Anònim Maig 1, 2019 11:37 am
    Consell personal, basat en l’experiència recent: Fes-te arreglar l’ungla i altres gotes potser minvaran... he estat un mes amb un ull de poll entre l’ungla i la pell o la carn, que m’ha fet sentir molt desgraciada, i passat el tràngol de la podòloga (santa Gemma!), tot es veu diferent! Si més no, cada matí i cada nit puc pensar: ja no fa mal, sóc feliç per això! Gràcies per fer-me companyia, em sap greu que hagis arribat a vessar, però potser serveix per començar a buidar. Tant de bo. Una abraçada
    Anna M Maig 1, 2019 11:40 am
    Estimada Eva, permetre dir no, no puc no vull és un pas per deixar de fer per els altres i pensar en una mateixa. Vaig aguantar, escoltant a cada pas tu pots, tu ets molt fort a i m'ho vaig creure fins a petar, fa un munt d anys i encara em costa permetrem dir no, no puc, no vull sense sentir la punxada de la culpa. Una abraçada bonica.
    AnònimLourdes Maig 1, 2019 1:47 pm
    M'encanta tot el que dius i com ho dius.Eva ,sempre,sempre torna a sortir el sol
    Martina Maig 1, 2019 3:23 pm
    Jo tambe .
    Angels Longan Maig 1, 2019 5:23 pm
    Quin text més maco. Empatitzo amb cadascuna de les teves paraules, del teu estat d'ànim. L'emoció desbordada, el plor també. I tancar els ulls i refugiar-se en la no vida del dorment. Però tot pasa. Fins i tot això. També. I un dia recordem amb enyor el buit al pit i el blau als ulls. Perquè què estrany és tot, que quan tot ho gaudim de nou, la negror trobem en falta. Però benvingut el dia en què això pasa.
    Elena Crz Maig 2, 2019 8:55 am
    Bon dia, Eva Comparteixo l'afició per la natació. En aquest cas, penso més en SURAR, per allò de mantenir-se a la superfície... Ha arribat un revolt que complica la visió de la carretera. Per sort, el passaràs i vindrà novament una recta. ISant tornem-hi... Muakkkkkkk
    Montse Seguí Alemany Maig 2, 2019 7:43 pm
    M’agrada com ho expliques. Fa un parell de setmanes jo vaig sentir, de sobte, molta tristor. Ja vaig eixint, eixiré com altres vegades. Però eixe dia pensava que s’acababa el món per mi. Una forta abraçada. No et conec...pero ací som. Al món, que, com deia Raimón, es vast i tenebrós. Besades. Anem i tornem.
    Horténsia Maig 4, 2019 7:35 pm
    Només que hi haurà dies així. Ves a poc a poc. I busca ajut, encara que sigui per cobrar les factures. Hi ha moments que ens cau tot al damunt, però el món continua. Tindrem dolor però el món continua. Ànims.
    Anònim Maig 6, 2019 12:14 am
    Eva...et llegeixo...i m'encanten els teus escrits! Ets dolça, emotiva, valenta i fas reflexionar la gent... La tristesa i el dolor no són fàcils de tractar...però els teus escrits ens permeten treure emocions q costen de pair...però que, alhora, són necessàries. Jo també sento molt dolor...trobo a faltar la meva filla. L'estimava per damunt de tot i no li vaig poder dir mai en persona. Tant de bo demà sigui un millor dia i no ens sentim tant tristes. Gràcies per tot, Eva!
    dolorste Maig 7, 2019 5:25 pm
    té tornat a troba tescoltaba fa temps per la radiu ï era el meu moment cafe xocolata i tu an passant els anys i té tornat a troba tu amb relaxar en fas pansar ajudes gràcies

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...