I concloem

Que la vida dona per viure moltes vides

Foto: Chiara Baldassarri

 

i els moments de mirar enrere 
et faran gràcia i et faran mal
(Criticarem les noves modes de pentinats, Manel)



Mira enrere, el pare, aquests dies. I l’assalta el neguit d’haver pres decisions des de la por. D’haver-les mantingudes estintolades en una lleialtat que ara no sap si té sentit. Parlem més que mai aquests dies. Parlem i concloem que l’amor no es comercia. Que tanmateix els anys viscuts amb plenitud, tant si ens vam equivocar com si no, valen sempre la pena. Que ell no seria aquí si. Que tampoc no seríem aquí nosaltres. M’escolta quan li dic l’enamorament i el desig, l’enyor i la tristesa. Per primer cop no em diu Tens la pell molt fina, per primer cop obre molt els ulls i diu Si que em sap greu. Parlem i concloem que Déu estima a canvi de res. Que a la guerra era normal que els nens petits tinguessin por de les bombes i fessin promeses morts de pànic en un soterrani. Que la vida dona per viure moltes vides. Que la mare, sens dubte, era la més dona més bonica del barri de Forestal. I que cap dels dos no podem parlar d’ella sense aquest nus d’ara mateix, sense aquesta gratitud incommesurable.










*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

    Anònim Juny 14, 2020 2:49 pm
    QUE BÉ ESCRIUS BONICA. GRÀCIES

Nou comentari

Detall d'una de les xemeneies del terrat del Palau Güell. Foto: Diputació de Barcelona
El treball dels artistes i artesans
El Palau Güell programa una nova edició del seu cicle de conferències
Més entrades...