Cuines

Tampoc no penses en el filferro que tens encallat al coll des de fa dies

Foto: Ivana Vasilj


Cuando estoy en la cocina, cocino;
cuando estoy con las gallinas, gallino.
Teresa d’Àvila


Tornes a la cuina -al refugi. Cuando estoy en la cocina, cocino; cuando estoy con las gallinas, gallino. Talles les verdures a daus molt petits, com et va ensenyar la mare, i es calma el neguit que crema als pulmons. Tampoc no penses en el filferro que tens encallat al coll des de fa dies. Les coses que no dius. O les que voldries dir i no pots dir. Els versos que busquen camins inèdits i s’ensopeguen. El bes que no s’oblida. Els dits entre els cabells. Les carícies que ho recomponen tot. Poses l’aigua a bullir i penses que avui faràs, per fi, un àpat com déu mana. Avui explicaràs a la mare que la cuina, que el refugi, que el somriure. Que els ulls que enyores. Conta-li coses. Aquesta nit, amb una crema de verdures ben calenta, tornaràs a desafiar el fred.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari