Un pis. Una feina. Una feina de fa temps, vull dir. O millor, un negoci familiar. Que funcioni. Que no et puguin furtar. O espera, millor encara: un sou fix i generós. Amb dret a baixa i vacances. Una parella que no es plantegi deixar-te. De llarga durada. Sexe almenys dos dies per setmana. Fills, que lliguen, com l’allioli. Uns estalvis per a unes colònies on enviar-los a l’estiu. Uns estudis. Un parell de títols que els afermancin. Un cotxe, esclar. Una colleta. Un bar de sempre. Un restaurant per fer l’entrepà cada divendres a la nit. Un matalàs nou cada cinc anys. Una hipoteca. Anar a fer la compra al súper en parella sempre el mateix dia de la setmana, dues vegades al mes. Saber a qui trucar. Tenir temps per llegir novel·les, mirar sèries, anar algun dia a la ciutat a veure algun espectacle i temps per comentar-lo després. Fer tàpers per a tota la setmana. Planejar la revetlla de Sant Joan amb antelació. Que et saludin pel barri. Un grup de Whatsapp de pares d’extraescolars. Un compte corrent en comú. Anar al gimnàs dues vegades per setmana. Beure litre i mig d’aigua al dia. Posar-te crema en sortir de la dutxa i mascareta al cabell dues vegades al mes. Mantenir les plantes amb vida. Caminar mitja hora al dia. Saber fer la declaració de renda, apuntar-te a l’atur, on hi ha la gasolina més barata. Evitar la gent tòxica. No posar-te en sidrals. Contestar el telèfon amb educació. Que no es noti a la feina que tens problemes. Vigilar davant de qui dones l’opinió. No buscar-te enemics. No cometre errors massa greus. No fer mai res de mala fe. Trucar els amics de tant en tant per saber només com estan. Dinar sovint amb els pares. Estar disposada a fer sacrificis. Perquè els faràs, els que escullis i els que no.
Ens ensenyen des de petits que hem de perseguir l’estabilitat, orientar la nostra vida a tot això o, si més no, tot el que l’estabilitat vulgui dir en aquest espaitemps que habitem. A vegades cal tota una vida per adonar-se que no controlem res. D’altres ho hauran aconseguit sense adonar-se’n. D’altres ho tindran tot i tampoc els haurà garantit la felicitat.
De moment, avui, tallarem un meló a daus que compartirem al balcó, pagarem a mitges la gasolina i ens farem un massatge als peus abans d’anar a dormir. I tot em semblarà d’allò més estable.
4
