Foto: Astrid Westvang


No recordo qui va morir. Ni si era important o proper. El que sí que recordo és que aquell dia vaig prendre una decisió: sempre que m’acomiadés, en persona o per telèfon d’algú que estimava, li diria que l’estimava. Va ser una mort sobrevinguda, ara ho recordo, mentre escric això. Algú a qui encara no tocava morir-se i que no es va poder acomiadar. Algú que potser havia tingut una discussió amb el seu fill unes hores abans que l’envestís un camió a una carretera secundària.

La idea que aquella persona hagués pogut morir sense saber que tothom que l’estimava l’estimava em va aterrir. Devia tenir dotze o tretze anys, i em vaig prendre molt seriosament dur a terme el meu pla: mai més m’estalviaria un t’estimo.

No us penseu, no va ser fàcil. Encara recordo el silenci sepulcral que es va fer quan l’hi vaig dir per telèfon a mon pare la primera vegada. “Pare, t’estimo”. Silenci. Tos. Escurada de gola a l’altra banda del fil. Un “jo també” gairebé murmurat i vergonyós. O ma germana, que es va posar a riure i em va dir “Estàs bé, tia?” Els meus amics s’estranyaven, però ho acabaven acceptant. És clar, dir a algú que l’estimaves era molt gros. Era crear un vincle molt potent. I feia respecte.

Amb els anys, tothom s’hi va anar acostumant. Mon pare, a vegades, abans que li pogués dir que l’estimava, em deia que ell també, perquè ja sabia com s’acabava la conversa i li entrava el pànic escènic. Feia riure molt. Aquells primers mesos em van servir per adonar-me de com de gran era la por que ens feia a les persones verbalitzar els nostres sentiments. Por o vergonya, no ho sé. No estem educats per això. És carrincló, potser. O sentimental. I et mostra vulnerable, en certa manera.

Amb aquells t’estimos vaig prendre també consciència d’una altra cosa: que la vida era efímera, que avui hi ets i demà ja no. Vaig assumir-ho de debò, no com aquella vegada que amb cinc o sis anys la meva mare em va parlar de la mort i vaig estar tres dies sense dormir, pensant que allò no podia ser de cap de les maneres. Vaig assumir que per morir-te no cal ser vell. I és una putada, però és així. I més val saber-ho i fer del temps que tenim quelcom valuós. Quelcom que hagi valgut la pena.

Fa poc he hagut de viure una d’aquelles esperes que converteixen els dies en setmanes. I he retornat, en un hospital, a aquesta idea de com d’efímera i capriciosa és la vida. I he reafirmat aquesta sensació que vivim estalviant-nos paraules per vergonya o per por o per prudència. Quina tonteria. Quina tonteria enamorar-te d’algú i esperar un temps prudencial per dir-li que l’estimes, per por que pensi que vas massa ràpid. Quina tonteria aquest protegir-nos constantment.

Per Sant Jordi toquen roses, llibres i Barcelona s’omple de t’estimos que no tenen vergonya de ser dits perquè hi ha un motiu. Però no us equivoqueu: el motiu hi és cada dia, cada minut. Això, a diferència del moment en què se’ns acabi la partida, sí que ho podem decidir. No n’estalvieu, de debò. Tingueu sempre la darrera paraula. I que sigui aquesta.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ramon Crespo a abril 27, 2016 | 15:38
    Ramon Crespo abril 27, 2016 | 15:38
    https://youtu.be/so3YlUdCQ9k
  2. Icona del comentari de: J.r.bosch a abril 29, 2016 | 09:11
    J.r.bosch abril 29, 2016 | 09:11
    Enriquidor fins a gratar la perfecciò
  3. Icona del comentari de: Quim Alcaraz a maig 02, 2016 | 00:05
    Quim Alcaraz maig 02, 2016 | 00:05
    Ésl cert!! Un escrit i actitud excelses!! Sí, els tabus i els standars de la societat, ens permetessin mostrar i demostrar els nostres sentiments, obertament, de ben segur podríem adressar la societat, que darrerament s'esta tornan, més i més, impersonal, deshumanitzada i egocéntrica. Una abraçada!
  4. Icona del comentari de: Pere Pons Pons a maig 02, 2016 | 03:03
    Pere Pons Pons maig 02, 2016 | 03:03
    Aviat farà 50 anys que vaig aprendre això. El meu pare va morir prematurament i em vaig adonar que gairebé mai li havia dit "t'estimo molt papa" i vaig sentir molta tristesa de no poder fer-ho ja ... i em vaig prometre a mi mateix que no em tornaria a ocórrer amb ningú més... sempre que sento afecte per una persona, l'hi dic amb naturalitat, no li demano res ni espero res ... és una cosa natural ... una tranquil·litat ...
  5. Icona del comentari de: Gloria comes a maig 04, 2016 | 17:29
    Gloria comes maig 04, 2016 | 17:29
    Totalment d acord en el que diu l article , dir t estimo reconforta al qui ho diu i al qui ho rep. Quan estas enamorat d algu no cal esperar , cal dir li a aquesta persona com l estimes, es bonic dir a algu que n estas enamorat i a tu et queda un descans, i si hi ha sort i sent el mateix, podeu disfrutar de l amor i compartir lo. Quan estimes a algu ja sigui familia, amic, professional, .... Se li ha de dir. Clar que si?
  6. Icona del comentari de: Esteve Ginabreda a maig 14, 2016 | 12:33
    Esteve Ginabreda maig 14, 2016 | 12:33
    Quan va morir el meu pare no vaig ser a temps de dir-li lo molt que l'estimava. Perquè li havia de dir al meu pare... Que cursi, quina vergonya.... A més ja ho sap. Doncs un dia sense avisar et deixa, i llavors t'adones que li havies d'haver dit més sovint. Des de llavors no estalvio un t'estimo a ningú que m'importi, Pol, Emma, Van, mare germans i amics. ?? I ensenyo als meus fills a utilitzar la paraula sense por i amb normalitat. És amb els que encara compartim la vida amb qui hem d'expressar els nostres sentiments, després es massa tard i sempre et queda aquell dolor al pit que amb el temps és calma, però que mai es cura. Pare on sigui que estiguis t'estimo. M'he sentit molt identificat. Gracies
  7. Icona del comentari de: Anònim a agost 01, 2016 | 19:58
    Anònim agost 01, 2016 | 19:58
    Estimar es el millor que tenim i es gratuit
  8. Icona del comentari de: pilar nabau a desembre 11, 2016 | 10:14
    pilar nabau desembre 11, 2016 | 10:14
    Em sento molt identificada amb aquesta paraula ...l'ha dic quant realment em surt del cor i m'agrada expresar aixi aquet sentiment tant profunt i a la vegada tant escas
  9. Icona del comentari de: Anònim a desembre 11, 2016 | 16:23
    Anònim desembre 11, 2016 | 16:23
    Es veritat A la que t'acostumes no costa tant. Jo els i repeteixo cada dia als meus fills de 23 i 21 anys i ells ja ho tenen adquirid i no els hi costa gens expresar-ho
  10. Icona del comentari de: Anònim a desembre 11, 2016 | 20:05
    Anònim desembre 11, 2016 | 20:05
    Si pogués recular uns quans anys , ho diria al meu Pare . No li vaig ni dir ni demostrar mai.Per sort a la meva Mare si , però potser mai es suficient expressar aquests sentiment tan meravellós però que costa tan de verbalitzar
  11. Icona del comentari de: Laura Font a desembre 11, 2016 | 22:44
    Laura Font desembre 11, 2016 | 22:44
    Les meves filles d'onze anys em diuen t estimo quan se'n van amb el papa abans de pensar per telèfon. Els surt del cor. M hi han acostumat i em sentó molt millor després de dir.los t estimo.
  12. Icona del comentari de: Núria lacruz a desembre 12, 2016 | 11:07
    Núria lacruz desembre 12, 2016 | 11:07
    No deixem passar ni un segon més, per dir "T'ESTIMO " , és molt important i URGENT!!!!
  13. Icona del comentari de: Elena Astrella a desembre 12, 2016 | 23:28
    Elena Astrella desembre 12, 2016 | 23:28
    Un nota maravillosa Míriam Cano.
  14. Icona del comentari de: Anònim a desembre 13, 2016 | 05:35
    Anònim desembre 13, 2016 | 05:35
    Cada día els dic t'estimo aes meves filles i al meu marit. A elles durant el dia moltes vegades, i al meu marit cada dia abans de que em venci la son. Ho tenim com una tradició, i m'agrada molt fer_ho. I la meva filla petita, m'ho diu també cada dia, a mi, a la seva germana, al seu pare, i fins i tot al nostre gos. M' agrada que ho faci. Sempre els hi hem iinculcat. T'estimo és una paraula preciosa.
  15. Icona del comentari de: Anònim a desembre 13, 2016 | 11:47
    Anònim desembre 13, 2016 | 11:47
    La mare dels meus néts sempre els diu "t'estimo" i a mi s'em fa estrany. Pero ho trob molt polit. A mi no m'ho van ensenyar i em costa molt fer-ho. Però cal aprendre-ho i dir-ho. No hi ha res més bonic. Que bonic en català dir "t'estimo". He après a força de mals moments, quan la gent que m'envolta i a la qual m'estimo passa per un mal moment i és més vulnerable. He de fer-ho més. Gràcies per les paraules que infonen valor per fer-ho. No cal deixar-ho mai. Molt polit l'escrit.
  16. Icona del comentari de: T'estimo a desembre 15, 2016 | 17:49
    T'estimo desembre 15, 2016 | 17:49
    Com pot ser que hi hagin likes negatius en aquesta pàgina ??? segur que van faltats d'estima aquests !
  17. Icona del comentari de: No hi estic d acord. a abril 24, 2017 | 11:46
    No hi estic d acord. abril 24, 2017 | 11:46
    Dret a estar enfadat, dret a estar trist, dret a sentir de veritat. No cal estar content per dir ni transmetre amor. Cal lleialtat i justicia, l amor es un invent q es cura amb l edat. De fet no sé què és. Prefreixo l amistad, molt més clara i sincera.
  18. Icona del comentari de: Anònim a octubre 22, 2018 | 01:46
    Anònim octubre 22, 2018 | 01:46
    Moltes gràcies per la reflexió, m'hi sento molt identificat. Ara em caldrà coratge.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix