Decàleg per als que sempre van de cul

El temps és valuós per a tothom, i qui te'l dedica no ho fa perquè n'hi sobri

Foto: Luis Villasmil


No puc passar de dir-ho. A tu no et fa molta ràbia, però molta, aquella gent que quan et truca per explicar-te les seves històries i cabòries tenen tot el temps del món i que, en canvi, quan els truques tu sempre, indefectiblement, et diuen que, oh quina coincidència, van de cul i que t’han de deixar?
 
I t’ho justifiquen i et posen tots els exemples que ho demostren i, d’una manera implícita que ells o elles creuen subtil, intenten provar, com si diguéssim científicament que, esclar, tu no tens ni una dècima part de les seves preocupacions, perquè, en qualsevol cas, les teves no són ni de ben lluny tan exigents o absorbents o aclaparadores com les seves. A tu no et bull la sang? No et fan ganes d’engegar-los/les i fer-los/les veure quina cara dura que gasten?
 
Avui i ara arriba la solució: Declaració de principis i veritats pels que sempre s’excusen quan els toca donar. Ara i des d’aquí, en el teu nom, perquè també et passa això, i com és natural en el meu, perquè soc qui signa el text, deixem un decàleg d’apunts per aclarir les coses.
 
–Primer: El temps és valuós per a tothom, i qui te’l dedica no ho fa perquè n’hi  sobri.
 
–Segon: Tothom, i quan diem tothom volem dir tothom, sempre té coses més interessants per fer que escoltar-te o fer-se càrrec de tu.
 
–Tercer: Tothom té una vida que l’ocupa.
 
–Quart: Qui et dedica temps és perquè el busca, el troba i decideix regalar-te’l, no perquè estigui avorrit o avorrida del que fa.
 
–Cinquè: El que a tu et sembla tan important, t’ho sembla perquè és el que has escollit. A l’altre li sembla important també el sentit de la seva existència.
 
–Sisè: Allò que a tu et sembla tan essencial i imperatiu, a l’altre li sembla tan insignificant i insofrible com a tu el d’ell o ella. Però fa servir l’empatia, una meravella de la qual tu segurament mai no n’has sentit la presència o conegut l’existència.
 
–Setè: Deixa de fer servir la gent com si fossin cendrers. Buida el pap a cal terapeuta, que després no et trucarà per explicar-te res.
 
–Vuitè: No fa il·lusió que truquis amb les teves cabòries. Gens ni mica. No en fa. L’altre mostra interès per solidaritat, un altre concepte que a tu et sona a marcià.
 
–Novè: No ets especial ni diferent ni apassionant.
 
–Desè: Revisa la llista de gent a qui truques i elimina tots aquells i aquelles per als quals no tens mai temps o no t’interesses en absolut. Obtindràs la mesura de la teva generositat. I, tot seguit, de la teva solitud.
 
Moltes gràcies.

Comentaris

    AnònimConcepció Març 26, 2021 11:11 am
    Molt encertats I verídics .Fan riure pero tenen molta raó.
    Anònim Març 26, 2021 1:27 pm
    Andrea Mayo ho clava, tenir un company de feina que sempre "va de cul" és de difícil maneig per fer feina en equip, posar-li nom ajuda i prendre distància més.
    Joanbcn53 Març 26, 2021 8:45 pm
    Molt encertada l’Amdrea aquesta. Son les mateixes persones, que si et passa una desgracia, et diuen: Tu rai...
    Anònim Març 27, 2021 10:21 am
    I encara hi afegiria els que sempre posen l'excusa dels fills per no quedar o no venir quan els convides. Quan realment són ells que no en tenen ganes i s'amaguen darrerre dels fills. Quan tu sempre hi vas, i fas mans i mànigues per anar-hi quan ells fan una proposta. Llavors aquests amics a qui tu consideres "dels de debò" cauen del pedestal de cop.
      Anònim Agost 25, 2021 5:06 pm
      Talment. Els fills sempre son l excusa perfecta pel q faci falta
    Rosa Gatell Març 30, 2021 9:13 am
    Sí, sí, sí, Andrea. I quina ràbia em fa. I el que m'enrabietaja, també, és quan fan veure que t'escolten, i no ho fan. Ho notes. I les excuses que donen, com tu dius, per favor... Personalment em sento imbècil. Com quan també sembla que siguis invisible. De vegades he anat al mirall per veure si sóc un fantasma. Bé, aquest és un altre tema. Mayo... gràcies per escolta'm
    Ambros Abril 2, 2021 9:41 am
    Hi ha amics que ho resolen tot a cop de watsap. Tan se val que et demanin una cosa i els hi portis a casa seva, ni que els hi cedeixis part del teu treball, o que fins hi tot els facis una traduccio, ells ho ventilen tot amb un watsap i si tens molta sort amb un gmail o un tall de veu.
    Luci Abril 4, 2021 10:28 am
    Molt encertat l’article i l’explicacio. L’egocentrisme crec, que es la lacra de la humanitat, ja no diria nomes d’aquesta epoca. L’empatia es una habilitat que mostra un valor personal i social que no tothom posseeix, ni vol posseir (tot sigui dit) o te moltes dificultats per aconseguir-ho. Amb el temps (i unes quantes emprenyades pel mig) he apres quines son les persones amb les que puc comptar i quines son les que acostumen a anar sempre de cul i menystenir el meu temps
    Anònim Agost 26, 2021 5:29 pm
    Com tu dius el temps és valuós per tothom, en ocasions jo trobo que hi ha gent que vol quedar només quan els interessa sense valorar que l'altre té una vida i que no són els únics, quan els hi dius que no, ho porten molt malament, perquè el que volen és abocar sense fi, s'ha de posar límit als interessos de segons qui, perquè després cadascú mira el seu melic. No només és donar sinó també rebre.

Respon a Luci Cancel·la les respostes

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...