La devaluació de la dona

Més que inescrutables, els camins del masclisme són ben previsibles

Foto: Karl-Ludwig Poggemann

 


No és només que, encara avui, el que fan els homes sigui universal i el que fem les dones sigui particular. No és només que es parli d’esport i d’esport femení, de literatura i de literatura femenina, de cine i de cine femení, de revistes i de revistes femenines. És pitjor. Passa també, i sovint, que femení és un adjectiu despectiu.  
 
Més que inescrutables, els camins del masclisme són ben previsibles. Afegeix un femení darrere de qualsevol substantiu i a l’acte aquell nom queda rebaixat, debilitat, menyspreat, desestimat, abaratit. Posa un femení on sigui i hi estaràs afegint rebuig, desdeny. Feminitza-ho i cotitzarà a la baixa. Te’n vendran tres pel preu de dos. Un saldo, tu. Segur que no té cap tara? Bé, sí, ehem, perdó: és femení.  
 
L’efecte devaluador és tan bèstia i tan immediat i tan arrelat que ens diuen que una cosa que fem és femenina i ens sabem insultades. Sabem del cert que allò té una connotació ofensiva. Ens sentim ferides en la nostra dignitat. A la vegada, moltes de nosaltres hem deixat de creure que es pugui arribar a la igualtat defensant la fal·làcia que homes i dones som iguals. Negar la diferència passa per perpetuar la norma masculina, i tenim clar que això és un mal negoci. Perquè els homes ens agraden molt o poc o gens, però la masculinització del poder i de la política i de la societat ens surt per les orelles. I potser tampoc ens ve de gust renunciar a les arracades.
 

Comentaris

    Anònim Abril 25, 2016 8:53 am
    moltes dones es devaluen elles mateixes....
    Ronda Bröc Abril 25, 2016 12:06 pm
    Tot canviarà quan les dones comencin per educar els seus "nens" dins d'una igualtat equilibrada. Costarà molt que les generacions venidores tinguin uns altres pensaments i valors, si les mateixes dones eduquen de maneres diferents ambdós sexes. Em sembla increïble que a hores d'ara, al segle que vivim, mares joves enviïn al "nen" a jugar a futbol amb el pare, mentre elles -mare i filla- van de compres o fan cuinetes, sense canviar mai aquesta seqüència. Mentre la dona no es consciencii que la diferència és purament estètica, no ens en sortirem. Personalment conec més dones masclistes que homes, el problema rau, en el fet que ni elles mateixes en són conscients.
    Charly Brown Abril 25, 2016 1:18 pm
    La feminitat és també humanitat. Com la masculinitat. No podem perdre aquesta riquesa, com no podem perdre cap riquesa sent tan pobres com som.
    Montserrat Sampere Abril 25, 2016 7:43 pm
    Molt ben dit. Em treu de polleguera que en nom del feminisme hi hagi una "Llibreria de les dones" i es parli de "cultura de dones". Tolero que hi hagi una "Escola de la dona" com a nom històric, però tot i així potser s'hauria de repensar.
    Anònim Abril 26, 2016 7:38 am
    M´he sentit orgullosa de ser dona des del primer dia en què en vaig ser conscient, els meus referents avui i crec que sempre han estat dones. En quan al debat que es planteja, voldria dir que estic totalment d´acord en l´exposició de Ronda Brüc; tanmateix afegiria un punt que crec que és important i que ens va a la contra: a les dones ens costa molt unir-nos, ens mirem de reül i ens critiquem les unes a les altres, i això no ens ajuda gens, ens perjudica i molt. Per altra banda us he de dir que no crec en la igualtat home-dona, som diferents i crec que la clau estaria en trobar l´equilibri i el respecte entre ambdos sexes.
    Teresa Costa-Gramunt Abril 26, 2016 10:40 am
    Benvolguda: No em puc treure del cap, perquè es repeteix cada vegada que em veu, el piropo-insult d'un prohom de la cultura (en privat te'n diré el nom). "Encara escrius aquells poemes tan femenins"? T'asseguro que si alguna cosa no escric és poemes femenins en aquest sentit pejoratiu que diem...
    J. Abril 26, 2016 11:06 am
    La distinció entre productes culturals és, en teoria, perquè es remeten a les bases feministes del moviment en si, i la dels esports és perquè els homes tenen un rendiment físic superior al de les dones (amb un mateix tipus d'entrenament). Les connotacions negatives del terme "femení" podrien provenir del descrèdit del "feminisme" com a corrent ideològic (moviment que ja d'actualitzar-se als temps actuals reformulant-se) i d'aquest rendiment menor de les dones en els esports. A això hem de sumar-li la tendència al masclisme procedent de societats anteriors, patriarcals en el món laboral i matriarcals en el món domèstic (en aquest àmbit també podria ser "patriarcal"). Per tant, això no va de "masclisme/feminisme", va d'altres coses; de fet, moltes consignes o comportaments masclistes resten en l'àmbit de la ironia i el descrèdit, perquè avui en dia està més que demostrat que homes i dones som iguals (a trets generals). I una altra cosa: "patriarcat" no és el mateix que "masclisme", una cosa ve de "pater" i l'altra de "mascle" (i una "pater" pot ser una "femella", passa que s'evita usar el terme "mater" per l'associació a "femella", usant "patriarcat" per referir-nos a figures com la Merkel, totalment "matriarques").
    M. Chordà Abril 26, 2016 1:55 pm
    Només cal llegir los comentaris que has provocat amb lo teu article (tan sentit) per comprovar quanta raó tens, Eva. I pensar que al maig farà 40, sí, sí, 40 anys de les Primeres Jornades Feministes de la Dona al Paraninf de la Universitat de Barcelona! Amb els companys, i de vegades companyes de viatge, que ens trobem, és molt difícil fer net. Però no tirarem la tovallola i aquest maig de 2016 assistirem a les Jornades Radicalment Feministes de les Dones que promouen los grups de Ca la Dona. De segur que, almenys, ens alimentaran l'esperança. Gràcies, Eva, per continuar des dels mitjans.

Nou comentari

Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...