Foto: Yan Berthemy


No sé si és dimecres o dijous o diumenge. Els dies s’assemblen, es repeteixen. Les nits, no. Que somio coses estranyes, i avui tornava a primer d’ESO, i no coneixia ningú, i estava marginada, i esforça’t per caure bé. I m’he llevat a quarts de quatre, i, va, tanca els ulls, i menjava un gelat d’una bola amb amics de primària i rèiem i tot d’una em raptaven i com m’escapo d’aquí. I el nòvio de Cadaqués, amb aquella mirada blava i suau: Gemma. Per què la nit em porta, amb tanta exactitud, el passat? Què em volen dir tots aquests somnis? Per què em venen a buscar?

Plou. La setmana passada deia: estic bé, ho porto bé, de debò. I sí, però per què em surten aquest coi de taques vermelles al ventre? Una al·lèrgia. Ara, de què? Plou. I ja tinc mascareta. I el que era anormal ara és normal. I obro una mica la finestra, perquè entri aigua i aire i un ocell, si ho vol. Que l’altre dia vaig veure com una gavina matava un colom, i només en quedaven les dues ales, i amb el bec continuava picant i jo no n’apartava els ulls. I després, mentre feia cua al súper, una furgoneta carregava tres fèretres. I em vaig marejar davant dels iogurts. I vaig trucar a les meves àvies: i si no les veig mai més? I vaig pensar molt en el que em deien, com si pensant-ho ho pogués retenir i recordar-ho sempre. Va, treu-te aquesta paranoia del cap, que estan bé. Ens veurem aviat i dinarem a un lloc ben bo. Ai sí.

És la mort. És la vida. És el temps. I jo, aquí, en aquest pis de Barcelona. On tant ens desmadrem i ballem Shakira, i bevem i a prendre pel sac tot, com posem un matalàs al balcó, seiem i compartim el silenci. Que ja no miro les notícies, sinó el que tinc al davant: les fulles que tremolen, els veí que sopa, el cel tapat. El punt discretíssim de llum que aquesta nit algú ha encès al terrat del costat.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix