Foto: Verne Ho


Apaga els llums massa tard, encén-los abans d’hora. Posa’t molt de sucre al cafè o no te’n posis gens. Davant de l’armari evoca el propi dol i que la tristor esculli el vestit. Renta’t la cara i constata que el patiment és visible a la vorera dels ulls i arreu del front. Somriu sense ganes per recordar-te que si no somrius no és perquè te n’hagis oblidat o perquè ja no en sàpigues, sinó perquè bàsicament i tanmateix i sobretot no et ve de gust. Plora fins que les llàgrimes et descomponguin les faccions o no ploris gens si el cos no t’ho demana.

Esborra les cadències exclamatives en parlar-te en segona persona de singular d’imperatiu, i si pots, i només si vols, evita els imperatius i les exclamacions durant alguns dies. Surt al carrer sense passar pena per les ulleres que la mascareta subratlla i sigues primmirat en la tria dels confidents als quals els diràs estic trist. Redacta mentalment l’epitafi del següent pla que toqui enterrar. Troba a faltar les expectatives i les previsions i els projectes de futur que fa temps que no veus. Deixa que la irritació t’envaeixi mentre escoltes les frases fetes que t’emplacen a relativitzar, i no obstant això i íntimament i només si pots relativitza. Quasi sempre pots. Dissimula la decepció o la incertesa davant qui no sabrà què fer-ne, i que la solidaritat no es perdi pel camí, i que l’empatia sigui el darrer refugi dels desencantats.

Repassa de memòria les peculiaritats del somni que s’ha esmicolat i no l’oblidis mai i estima’n el record, que era un bon somni. Guarda els somnis nous per a més endavant, per a quan no desllueixin, i sobretot separa’ls dels pensaments delicats en passar-los per la centrifugadora. Permet que l’estat d’excepció marqui els ritmes però la lletra posa-la tu quan algunes paraules ja no et facin mal. Balla per la pèrdua o canta a l’esperança o no facis res si avui no hi ha res que et vingui de gust. Viu com si sabessis que el món no viu pendent del teu estat anímic ni d’una foto fixa ni del somriure permanent que no t’acabes ben bé de creure. Però quan arribi el vespre, i especialment a l’hora d’anar a dormir, posa’t o lleva’t el pijama i la roba interior amb moltíssima cura, com si tinguessis ben clar que aquesta és la roba que lluiràs durant l’antesala de l’escenari del teu proper somriure convençut.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 12, 2021 | 22:46
    Anònim febrer 12, 2021 | 22:46
    Increíble, pell de gallina. Gràcies Laura.
  2. Icona del comentari de: AnònimMarcel.la a febrer 13, 2021 | 17:35
    AnònimMarcel.la febrer 13, 2021 | 17:35
    Suau, esta és la parau que m'ha surtit al pensament després de llegir-lo

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix