This is the easy time, there is nothing doing
Sylvia Plath, Wintering
Estimar és un lloc
Joan Margarit
Tinc un diumenge per a mi sola i me’l passo a casa. Covo la mandra al llit, menjo galetes de cacau sense gluten, marco amb creuetes les coses ja fetes de la llista de feines pendents. M’emprovo jerseis i em deixo posat el que més m’abraça.
El fred de fora m’empeny endins. Em faré una sopa de ceba i me la prendré a glops. Miraré una pel·lícula danesa per esbrinar què veu de mi la S. en aquesta cuinera que fuig de tot i es refugia en un poble nòrdic de mala mort.
Me n’aniria a nedar, hauria de fer-ho, però la pluja no ho vol. Recorro les estances del pis: el rebedor, la cuina, els llibres de ficció ordenats per autors al passadís. El blau del sostre i d’algunes parets. Els quadres. El piano que algun dia sabré tocar.
M’assec al meu racó, sota la finestra de Providència. Quin cel tan emprenyat. Pinto la pantalla amb les primeres paraules: tinc un diumenge per a mi sola i me’l passo aquí, a resguard de l’única intempèrie fàcil de combatre.
Estimar és un lloc, una cambra, un segon segona de planta quadrada. Potser soc, també, la casa on escric.
Eva Piquer
16
2
