Dona de principis

Que no renego mai/ de cap dels meus amors/ quan han estat amors

Foto: malloreigh


És per principi 
que sobrevisc als finals 
i que no acabo mai 
les frases que vull dir-te; 

que fumo només quan vull, 
i se m’emporta el riure fluix de l’herba 
per carrerons clandestins 
d’alguna ciutat que enyoro; 

que hestimo sempre amb hac, 
i m’enamoro de poetes tristos, 
de trapezistes i cronopis, 
i de princeses fosques com la nit. 

És per principi 
que t’odio només 
les tardes dels diumenges 
vint-i-nou de febrer 
de cada quatre vides; 
que ressuscito a l’abril 
i moro un poquet més 
a entrada de novembre. 

Que no renego mai 
de cap dels meus amors 
quan han estat amors. 
Que camino amb els ulls embenats 
damunt la corda fluixa del desig, 
i esventro caixes de Pandora 
quan el dolor supura a les genives. 

I per principi, ja ho saps, 
em descuso els finals 
i torno a fer la vora 
amb molta cura.








*poema publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

    Anònim Març 23, 2019 10:05 pm
    quina preciositat de poema.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...