Allí hallarás mi querencia. El lugar que yo quise. Donde los sueños me enflaquecieron.
Juan Rulfo, Pedro Páramo
que me tenga cuidado el amor
Silvio Rodríguez, Óleo de mujer con sombrero
Roselles que esquitxen els marges de les vies del tren, i tu que en voldries un camp sencer, un horitzó infinit de pètals vermells. Quatre roselles esparses que desapareixen tot d’una, com si no haguessin existit mai, com tampoc no existeix l’extensió inabastable que somies. Al vagó, el llibre refugi, el llibre rescat. Tornes a Comala per no recordar els llocs d’on no voldries haver de marxar mai (el lugar que yo quise, donde los sueños me enflaquecieron). Baixes als inferns i et passeges entre morts que no són teus però et recorden els teus i amors que no són teus però s’assemblen als teus (la quería. Estoy por decir que nunca quiso a ninguna mujer como a ésa). Tornes a Comala i deixes l’ànima en suspens, a la vora de les vies, perquè engruni la pena a la mateixa velocitat que el tren i després no pesi tant, no fereixi tant. Perquè t’encaixi en el cos sense esgarrapar-lo gaire. Perquè no renegui del desig intacte, que s’aferra a tu com un pètal obstinat de rosella que encara desafia les ventades.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
