Foto: Clint Bustrillos
Diuen els optimistes, entre els quals no em compto, que després d’aquesta pandèmia canviaran moltes coses –cap a millor, segons ells– i el món, tal com el coneixem, ja no tornarà a ser mai més el mateix. Que aprendrem unes quantes lliçons d’aquesta desfeta. Ho dubto.
Demà serà Sant Jordi, sembla que, després de quatre dies seguits de pluja, farà sol i la gent no podrà sortir al carrer a passejar i comprar llibres. Tot un drama per al sector, especialment per al del llibre en català, que en aquesta diada ven aproximadament el 15% dels llibres que ven en tot l’any. Davant d’aquest panorama funest han sorgit unes quantes propostes; per una banda, facilitar que es mantinguin les compres del dia, tot i que on-line, amb entrega a domicili o recollida qtas (quan tot això s’acabi), i per l’altra, traslladar la festa amb les paradetes al carrer, les cues i les compres compulsives al 23 de juliol. I l’any que ve ja hi tornarem. No hi veig cap mena d’aprenentatge ni de millora per enlloc.
Sant Jordi és una festa preciosa i també un negoci. I cada vegada és més negoci i menys festa preciosa. Solem menystenir celebracions com Sant Valentí, el dia del pare o de la mare perquè hi detectem un interès merament comercial al darrere, i estem convertint Sant Jordi en, si fa no fa, el mateix. La diferència és que, en el cas de Sant Jordi, el sector que hi ha al darrere d’aquest interès és el nostre. Voldria poder afegir que l’aportació d’aquest sector a la societat és molt més valuosa, però hi ha capses de bombons que m’han aportat més que alguns dels supervendes de Sant Jordi.
El gremi del llibre, sobretot el del llibre en català, les està passant magres des de fa molts anys, des de sempre, que jo recordi. Malviu amb penes i treballs gràcies en bona mesura als ingressos extraordinaris de Sant Jordi, però no pots basar la teva subsistència en un fet extraordinari. Si ho fas, el més probable és que acabis deixant de subsistir.
El binomi festa preciosa/negoci és complicat de mantenir, normalment el segon s’acaba menjant la primera; tant de bo aquest any funest serveixi per separar-los i protegir la festa. El negoci s’hauria de revisar de dalt a baix, sense oblidar detalls com que els autèntics protagonistes, els autors, siguin els que en treuen la part més minsa. Però ja he dit d’entrada que no soc optimista.
