Encara ho tens tot

Faries un pacte amb qui fos i que el món quedés suspès enlaire

Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


El teu racó: aquest retall de cel, aquesta casa, aquest pati, aquesta hamaca. La paret del davant, folrada de vinya verge, marca el pas de les estacions. El verd d’ara donarà pas al marró i cauran les fulles i vindrà l’hivern. I a la primavera florirà el no-res i tornaran les abelles.
 
Ets a dos pams del terra, potser tres. Faries un pacte amb qui fos i que el món quedés suspès enlaire, com tu ara mateix: aquest núvol blanc, aquest dijous, aquest minut. Avui encara tens a prop tot el que estimes, tot el que vols, tot el que et cal. L’eternitat és això.
 
Arran de sòcol hi ha alguna fulla seca, pendent de ser escombrada. Les que van brotar primer s’han apagat precoçment. El per-sempre és mentida, els camins són cercles, tot passa i tot es repeteix. Gira la roda del temps i t’has fet gran abans que sàvia. Creus que encara hi vas però ja en tornes. Les abelles de l’abril passat van morir a principis de juny.
 
La vida et sobreviurà, però aquest matí en suspensió és tot per a tu.


Eva Piquer

Comentaris

    Mónica Pin Álvarez Juliol 26, 2016 11:21 pm
    He trobat un silenci per llegir un tema profund i ple de sentiments. No falta mai de res, ja que les coses sempres se repeteixen. M. [email protected] 26/7/16
    Mferre Juliol 27, 2016 2:16 pm
    La vida, de vegades, ens regala aquests moments efimers i, malgrat tot, perfectes.
    glòria olivella Juliol 27, 2016 7:16 pm
    Ai, doncs jo aq matí, quan tots dormien, he baixat de l'hamaca, he escombrat les fulles seques, he regat. M'he pres una tassa de te negre amb un núvol de llet. Silenci matiner. La meva eternitat.
    Anònim Juliol 27, 2016 10:19 pm
    La vida et sobreviurà. Què bo! I què cert
    Encarni Juliol 27, 2016 11:39 pm
    El temps s'esmuny sense adonar-nos. La vida és el moment,el ja. El després potser sigui simplement fum.
    Uska Ballester Juliol 28, 2016 8:13 am
    Dolorosament ben escrit. Poètic, d'una poesia que esgarrapa... De nou, gràcies, per tot el que escrius. Una abraçada -llarga. Uska
    Anònim Juliol 28, 2016 4:41 pm
    Gira la roda del temps i t' has fet gran abans que sàvia...
    Ma Carme Juliol 31, 2016 7:32 pm
    Aquet escrit es tant cert , que m'ha portat molt lluny ...Però molt aprop alhora ...pactaria amb qui fos perquè tot quedés igual ? Avants si ... tenia fe amb el futur ...amb la gent , avui no, ..no pactaria , no, amb ningú !! Res es segur ...ningú es leial ...ara deixo la meva vida al atzar , vingui el que vingui ...no ,no pactaria ..jo només voldria una mica de tranquilitat ..la que tenia ..
    Muntsa Farré Agost 4, 2016 11:18 am
    Preciós. Hi ha retalls que reconeixem com a únics i voldríem fer eterns. Senzills però tan necessaris. Petits racons que són balmes. I hi ha tant per aprendre que, certament, ens fem grans abans que savis. M'ha arribat molt endins el teu escrit, Eva. Gràcies.
    Anònim Agost 6, 2016 1:35 pm
    Aquests moments que et regala la vida per a mi són la felicitat !!
    Maria Arjona Agost 6, 2016 2:22 pm
    Aquest moment precís, just aquest i no pas cap altre, és el que vull retenir tant com pugui tot i saber que quan obri els ulls de nou ja no hi serà.
    XavierTS Agost 6, 2016 9:47 pm
    I enmig d'aquest bonic text, dues maquíssimes cançons d'en Lluís Llach.
    Rayenmonda Agost 6, 2016 10:42 pm
    Preciós...
    Montse Navarro Agost 6, 2016 11:06 pm
    Preciós i tendre i ple de veritat!
    JaumeSol Agost 6, 2016 11:11 pm
    Molt bonic!! Es nota que has llegit molt en Miquel Martí i Pol...
    Mònica Carnicero Agost 9, 2016 10:39 pm
    Els grans moments, fets de petites coses, són els que ens ensenyen que la roda del temps no para mai més. I són aquests petits trossos de vida que ens esperonen per caminar en l'única direcció possible, endavant.
    Eva Sentís Setembre 27, 2016 7:17 pm
    Aquest racó del que parles, a vegades el penso com un refugi, un lloc segur on acudir quan van maldades. Són recursos personals que no et pot prendre ningú, ni els desleials dels que parla MaCarme... Gràcies Eva, m'ha encantat!

Nou comentari

Homes i dones del cap dret
Adeu, turons amics, adeu, rieres, / boscos d'alzines i de roures i fagedes
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...