Il·lustració: Eva Armisén
El teu racó: aquest retall de cel, aquesta casa, aquest pati, aquesta hamaca. La paret del davant, folrada de vinya verge, marca el pas de les estacions. El verd d’ara donarà pas al marró i cauran les fulles i vindrà l’hivern. I a la primavera florirà el no-res i tornaran les abelles.
Ets a dos pams del terra, potser tres. Faries un pacte amb qui fos i que el món quedés suspès enlaire, com tu ara mateix: aquest núvol blanc, aquest dijous, aquest minut. Avui encara tens a prop tot el que estimes, tot el que vols, tot el que et cal. L’eternitat és això.
Arran de sòcol hi ha alguna fulla seca, pendent de ser escombrada. Les que van brotar primer s’han apagat precoçment. El per-sempre és mentida, els camins són cercles, tot passa i tot es repeteix. Gira la roda del temps i t’has fet gran abans que sàvia. Creus que encara hi vas però ja en tornes. Les abelles de l’abril passat van morir a principis de juny.
La vida et sobreviurà, però aquest matí en suspensió és tot per a tu.
Eva Piquer
24
3
