M’ho enduré tot cap a casa

O puc engrapar l'enyor per la solapa i mirar-me'l com si el volgués radiografiar

Cuando vos sabés que nada de lo que te pase va a ser peor de lo que te pasó, te da como cierto poder. Que ja no li preocupen gens els petits sotracs, explica. Llavors l’insulten des d’un cotxe i ell s’exalta tant com abans.
 
El gag de la pel·lícula em pica l’ullet. Jo també m’he sentit invencible perquè conec la derrota. Però que no em posin a prova amb un brètol que crida al volant, ara que em regalo –que em torno a regalar– xocolata amb sal i albergínies amb mel. 
 
Visc en un pis sense balcó però amb milers de llibres. Puc llegir, escriure i fer veure que nedo en sec. Puc llegir, escriure i fer veure que distrec l’enyor. O puc engrapar l’enyor per la solapa i mirar-me’l com si el volgués radiografiar. L’enyor és líquid i surt pels ulls i els científics no ho saben, em diu una amiga. El meu és gasós i se’m fica al llit i descansa als prestatges i es dutxa amb mi.
 
No hi estem malament, aquí tancats. Tenim una guitarra, aigua calenta i un dolor al pit que potser és el virus o potser és la por o potser és tot el que voldríem a prop però no. El mar. El sol de primavera a la pell. El gronxador d’un parc sense nens. Els petons d’encomanar-se amor. El coratge d’estimar els malgrats.
 
El poder te’l dona saber que vindran noves foscors i que no val la pena respirar a mig gas. Quan hagi deixat d’acabar-se el món, sortiré a atrapar el mar i el sol i el gronxador i els petons i el coratge. Me n’ompliré la boca i les mans i les butxaques i m’ho enduré tot cap a casa. 
 
Com si no sabés, o perquè ho sé, que el món s’acaba de veritat.
 
Eva Piquer

Comentaris

    jo mateixa Abril 10, 2020 1:26 pm
    Doncs, és cert, no hi estem malament aquí tancats, fins i tot diria que tenim sort d'estar tancats en el cau que ens hem dibuixat al llarg de la vida. Prou presses! Fem un kit kat! Aprofitem per gaudir del que estimem en el nostre cau, d'enyorar el que és realment important per nosaltres, i a aprendre, en el dia a dia, a valorar-ho quan tornem a la normalitat. Gràcies Eva per la teva sensibilitat, sempre ens fas pensar.
    Anònim Abril 10, 2020 8:12 am
    Moltes gràcies Eva. Em aquest escrit e sentit tot lo que sento.Llun dels que estimés molt i nos els pots abraça. Quant arribi el dia ens trobarem i serà com una gran festa. GRÀCIES.
    merceendreçantcalaixos Març 22, 2020 10:35 pm
    Gràcies per aquest escrit que fa estimar la vida.
    Anònim Març 22, 2020 4:23 pm
    Gràcies per aquest bonic escrit, com tants d’altres! M’he quedat amb la curiositat de quina deu ser la pel.licula a que fas referència... ?
    Manuela Març 22, 2020 10:04 am
    Quan hagi deixat d'acabar-se el món.... Amb aquestes paraules està tot dit. Gràcies.
    Un amic Març 19, 2020 5:10 pm
    Mas fet obrir mes el cor , i ting tantes ganes de que passi tot per abraçar i fer petons a tota la gent que estimo ja els trobo tan lluny ( gràcies per fer despertar tots aquets senitits )
    MVictòria Març 19, 2020 4:21 pm
    Gràcies Eva! Com m identifico amb els teus escrits, sempre dius allò que jo voldria dir però no sé trobar les paraules tan encertades. Un cop mes Gràcies!!
    Anònim Març 19, 2020 3:51 pm
    Resum del teu escrit, molt íntim i preciós. Què ens podem endur cap a casa? Després del mal tràngol que estem passant, quan sortim de nou al carrer i a les places i a la muntanya, enduem-nos la joia en la cara de la gent , els petons i les abraçades, però seguim donant gràcies a Déu, pregant pel que no ha aconseguit i agraint-li de tot cor que entre tots i a ell en particular, ho haguem aconseguit.
    TJR1964 Març 19, 2020 2:38 pm
    M'agradaria saber expressar-me una dècima part del bé q ho fas tu per poder-te agrair amb la mateixa intensitat i bellesa amb la q ho fas tu amb tot això q comparteixes. Mil petons i un milió d'ànims.
    Mercè 2020 Març 18, 2020 9:40 pm
    Com m'agraden els teus escrits...ets tan sensible i la vegada tan forta ...les teves paraules acompanyen i ajuden en molts moments i en especial en aquests dies d'incertesa. Gràcies bonica!!!
    Mon Folch Març 18, 2020 6:28 pm
    Gràcies, Eva ! Que bé que ho expliques i quina magnífica revista que treus ! Ens ajuda a omplir aquests moments tan complicats i relativitzar la por i el neguit per banyar-ho amb una mica de poesia. Una abraçada ! Mon
    Rousetta Març 18, 2020 11:57 am
    Quanta Bellesa en les paraules i quina ilustració tant ben trobada, Felicitats a les dues, bon confinament.????
    Atim Març 18, 2020 11:25 am
    Quan et sens sola per dintre i sents l'enyor ,no t acompanyen ni els llibres ni la música ni...... només aquesta mena de buidor que no et deixa , penso que quan puguem sortir tornarà l'alegria i tornarem a riure a encomanar als altres el somriure
    Rosa R. Març 18, 2020 10:13 am
    Perquè encara que les teves paraules són tristes, estan plenes d'amor i ens fan reflexionar amb tendresa. Jo, cim tu, quan tot això passi, també m'ho enduré tot cap a casa, al raconet íntim del ser i descobrir que les adversitats les auperem.
    Anna Llebaria Març 18, 2020 10:10 am
    Gràcies Eva. Poses paraules en els meus sentiments
    Torna Març 18, 2020 10:06 am
    Sentiments a flor de pell.
    Carme Calleja Març 18, 2020 8:49 am
    Que poc se'n parla i gairabe no hi pensem,pero en les adversitats es el primer sentiment que aflora.
    Anònim Març 18, 2020 8:34 am
    Tan real que hace daño en el pecho, que se acelera el corazón, que bien lo has sabido reflejar. Unos sentimientos que compartimos per que muchos no sabemos plasmar. Gracias por este ratito de paz y de ilusión que nos hace renacer las fuerzas y prometernos el proposito de enmienda ...... Mucha luz para estos momentos de incertidumbre.
    Llum Pujol Març 18, 2020 8:09 am
    Quina bellesa, dolçor, realisme.... i tans sentiments. Es dificil fugir d' aquest texte que t' acarona sense deixar de banda el que es realment la vida.
    enric santamaria Març 18, 2020 6:32 am
    Que bo!!!,,, Eva Piquer, felicitats i moltes gràcies,,,Eva Armisén perfecte...
    Sandra González Març 18, 2020 12:50 am
    Sí que s'acaba, sí. I tant. Sempre. Gràcies, Eva
    Anònim Març 17, 2020 11:54 pm
    Por, tristor, angoixa, por i pesimisme en el futur. Tots aquests sentiments i d'altres, embolicats en unes paraules molt sentides, molt viscudes i molt íntimes. Gràcies Eva Piquer

Nou comentari

Detall d'una de les xemeneies del terrat del Palau Güell. Foto: Diputació de Barcelona
El treball dels artistes i artesans
El Palau Güell programa una nova edició del seu cicle de conferències
Més entrades...