Foto: Spencer Watson


si no coneguéssim l’hivern
no estimaríem la primavera amb tanta ànsia.
Creixen malgrat tot les tulipes



Em pregunto si a l’abril, quan tombaré la dècada, l’aigua cobrirà el tram de la riera on s’amuntegaven les pedres no fa gaire. Si farà prou calor perquè hi remullem els peus, si es deixarà veure alguna granota vermella. Trobaré a faltar les branques despullades retallant-se contra el cel. Potser les trobaré a faltar sempre –potser estimaré l’hivern només per això a partir d’ara. Escolliré una fulla qualsevol i seguiré el seu trajecte riu avall, com si m’hi anés la vida. I resistiré l’impuls d’alliberar-la quan s’encalli en algun nus de pedres i branquillons. Hi ha diumenges amb pedres i diumenges sense pedres. Hi ha vespres de mots a borbollons i vespres de silencis que cremen contra el pit. Però l’aigua arriba sempre. A l’abril, segurament. Quan començarà tot. Quan hauré après a estimar l’hivern –a enyorar els arbres nus darrere les finestres.







* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix