Un nen i una nena han fet crits d’alegria en veure la seva mare i corren a abraçar-la. És una escena com les d’abans, quan totes les retrobades a l’aeroport eren una festa. Avui la majoria de passatgers surten traginant una maleta de mida cabina i ningú els espera.
L’A. torna de Göteborg, s’hi ha estat una setmana i ens ha anat enviant fotos i missatges de veu. No hem tingut gaire temps de trobar-lo a faltar. Però ara, drets a l’altra banda de les portes de vidre, ens creixen les ganes de tenir-lo de nou aquí.
De camí cap a casa ens parla dels carrers amples, dels milers d’illes a cop de ferri i de la paraula que tenen els suecs per fer un cafè amb amics. A la motxilla hi carrega roba bruta, una Pippi Långstrump de drap, galetes de canyella i la xocolata amb regalèssia que tant m’agrada.
No voldria res més que viatges amables, enyors petits i bitllets de tornada.
1
0
