Érem nosaltres

Que la vida és nedar d'un lloc conegut a un de desconegut

Foto: Alex Blăjan

 

No te quedes inmóvil 
al borde del camino 
no congeles el júbilo 
no quieras con desgana. 
 
Mario BenedettiNo te salves 

 

Imagina’t en un mar immens. Nedes i ve una onada gegant, d’aquelles que et foten una empenta i ets endins i et costa sortir. O no, imagina que nedes però que no saps ben bé si l’illa que busques és a la dreta o a l’esquerra. O que en trobes dues, i no veus clar quina has de triar i et quedes quieta amb els peus cansats de tant dubtar. Perquè clar, si fas això passarà això i si fas allò, allò. I enmig de l’aigua, et fas de pedra. 
 
Ara pensa que apareix una boia, t’hi agafes tota tu i ja pot ploure, ja poden venir llamps, pandèmies, que ets aquí, per fi, salvada: quina t’imagines que seria? Bé, aquesta metàfora me la va explicar la Mercè i em va agradar tant que l’he anat receptant a tothom. I amb ella aquestes setmanes ens ho hem anat preguntant: quina serà la nostra? Una persona, un lloc, un canvi, un projecte? D’aquí a un any ho sabrem, li deia, tan encuriosida com ingènua. 
 
Però avui anava en bicicleta i pensava: que trampós tot plegat. Ens imaginem que la felicitat és al futur, perfecta, feta a mida, que ens ho arreglarà tot. I mentre l’esperem i l’exigim, ens perdem i ens ensopim. I l’avui, el futur on un dia ens projectàvem, es dilueix mentre n’esperem un altre, de futur. Ignorem que fins i tot les boies són rugoses, plenes d’algues, inestables, que al fons hi ha coses que no veiem. Que la vida és nedar d’un lloc conegut a un de desconegut, i prou bonic és descobrir un mar que no tenies previst. Que perillós, donar massa poder a un paradís de fum. I que bé, tenir a l’horitzó la referència discreta d’un punt de llum. 
 
Avui la Mercè m’ha regalat una espelma, hi duia escrit: la boia érem nosaltres.

Comentaris

    Anònim Juny 20, 2020 10:10 pm
    És veritat, la noia som nosaltres i res més.
    Anònim Juny 21, 2020 12:14 pm
    Fantàstic. Ho anem entenent.

Nou comentari