La erra forta i la felicitat

Però tampoc es tracta de trencar-nos les cames ni d'invocar la tempesta

Foto: duncan c


Al meu fill petit, que ja no és tan petit, se li ha resistit durant molt de temps la erra forta. No acabava de trobar aquell punt entre la llengua i el paladar en què els carros roden a la catalana en lloc de rodar a la francesa. Ha calgut que passessin cursos i logopedes fins que ha après a fer una erra que vibra com toca.
 
Ho va aconseguir el 28 de desembre, just abans que s’acabés l’any. Des d’aleshores el sents que va fent erres per casa, com per compensar tot el temps que no les ha sabut pronunciar. Ara l’únic problema és que fa una mena de pausa escènica abans d’emetre cada erra, mentre es prepara per articular el so que ha trigat tant a sortir. Però el Jorge –el logopeda que aviat li donarà l’alta– creu que en qüestió de dies ja farà les erres sense aturador.
 
El meu fill era massa conscient de la seva dificultat fonètica. Al pati de l’escola, els altres nens el reptaven a pronunciar rrratolí i a ell se li encongia l’autoestima. De tot se n’aprèn, però tant de bo que s’hagués pogut estalviar les burles. Tant de bo que li hagués sortit la erra a la primera, com als seus germans grans.
 
He de dir que, a mi, cap erra m’ha fet mai tanta il·lusió com la que va pronunciar ell el Dia dels Innocents, ni com les que ha seguit pronunciant amb orgull des de llavors. Les seves erres em fan feliç; les dels seus tres germans, no.
 
I entenc, gràcies a un obstacle ínfim com una erra que no surt, els pares de fills amb discapacitats que et diuen que les seves criatures especials els han multiplicat els instants feliços. Perquè cada fita es viu com una festa, si finalment s’assoleix.
 
Haver experimentat limitacions dispara la felicitat de les petites coses, sí. Tornar a caminar sense crosses després d’una fractura et fa tocar el cel amb les dues mans, i el mateix cel és d’un blau més blau després d’haver-se ennegrit. Però tampoc es tracta de trencar-nos les cames ni d’invocar la tempesta. Superar dificultats ens fa feliços, i això és un consol. Un consol, no pas una benedicció.
 
A mi doneu-me camins plans, dels que tard o d’hora ja s’emboliquen sols.

Comentaris

    Anònim Gener 15, 2017 8:05 pm
    Jo en tinc 68 i encara no la sé pronunciar. De petit, em feien tota mena de bromes: "un ric va dalt d'un ruc... Tanmateix, això no m'ha provocat cap trauma! Petons.
    Anònim Gener 15, 2017 10:21 pm
    ... No parlem (tots, en general) de fills discapacitats sisplau, sino de fills o persones amb discapacitat; la discapacitat no els defineix com al que són... És una precisió molt petita però poc a poc pot canviar el prisme des d'on es contemplen aquestes dificultats :)
    Eva Piquer Gener 15, 2017 10:42 pm
    Moltes gràcies per la "petita correcció", anònim de les 22:21. Ja ho hem canviat.
    Maria jose piquer Gener 16, 2017 8:12 am
    Como yo no se escribir correctamente en catalan, aunque lo hablo y lo leo perfectamente, comentare en castellano que me he sentido identificada en esas alegrias que te dan los hijos y ahora nietos con esos grandes logros!! El pronunciar la erre ha sido motivo de fiesta en mi casa!!!
    Mianes Gener 19, 2017 9:59 am
    A la meva filla encara li costa la "erre". El pitjor és els "companys" que li fan recordar de tant en tant que no la sap dir prou bé ... no sigui que se li oblidi i es relaxi!! Aprendrà a dir-la! I Tant! Però ens esforçarem més encara en combatre certes actituds que fan mal de manera gratuïta. Això també serà una gran victòria.
    ElsaG Gener 27, 2017 11:25 am
    Hola Eva. Trobo a faltar el teu taller i tu avui m'has fet recordar el meu primer escrit de presentació en el que parlava del meu petit. Aquella última frase que a tu et va agradar tant com a final de text i que justament parlava daixò, de les festes que fèiem a casa. Gràcies per recordar a aquelles mares que som les que tenim nens amb dificultats. Perquè quan la fita s'assoleix com be dius, no ha estat fàcil. És per aquest motiu que estem sempre disposades de poder celebrar, celebrar i celebrar moltes festes. Festes que són instants d'emoció. Fins aviat

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...