Foto: Raul Lieberwirth


Les ombres dels vostres peus reflectides a la paret el dia que us desperteu tard; el somriure de la companya de feina cada matí quan arribes; la nit en què l’endemà et pots aixecar quan vulguis; aquella hora de la tarda a la primavera en què encara no és fosc; la superació d’una bronquitis que t’ha deixat aclaparada tres setmanes; el curs sobre ètica i felicitat al qual t’acabes d’apuntar; la xocolata del 82%, que abans no t’agradava però ara sí; els amics que t’han ajudat a recuperar les abraçades, a tu, que creies que eres un palet incapaç de fer-ne; els cinc minuts de marge després que hagi sonat el despertador; el dia en què per atzar atmosfèric no hi ha contaminació a Barcelona; la conversa genuïna amb algú, qui sigui, però sense etiquetes ni prejudicis; els que es molesten a coneixe’t i els que et saluden a l’ascensor.

La magdalena d’ametlles amb un tallat fet exactament com t’agrada; l’article o el conte o el missatge que et fa pensar, et fa somriure o et fa riure; la perspectiva d’una tarda de lectura al sofà taronja; el camí diari a peu cap a la feina; els deu euros que retrobes a la butxaca de la gavardina; l’olor de gespa que t’agafa desprevinguda; el moment en què obres el cor a un amic i saps que us farà bé a tots dos; el sopar a taula quan arribes; l’encontre amb una antiga col·lega després d’anys de no veure-la; el llibre gruixut que t’atrapa des de la primera pàgina; el somni que recordes i que, abans que es desfaci en l’inconscient col·lectiu, t’expliques concentradíssima de bon matí; la immersió en els records fins al punt just de nostàlgia; la constatació que aquesta setmana has fet el que volies fer; la música que t’euforitza el diumenge al matí; els fragments de pura quotidianitat captats al vol mentre pares l’orella pujant pel carrer.
El moment de lucidesa i felicitat quan prens consciència que, malgrat tot, vius en un país on hi ha pau; l’esternut que s’escapa quan en tens ganes; els cuatros cosas i els de verdade de la persona amb qui comparteixes casa i vida; la conversa per Skype estona i estona, sabent que podríeu parlar encara estona i estona; la veu del fill de la teva amiga, que tot just s’estrena i s’inicia en el misteri del llenguatge; el rauc de les granotes de fons, o la remor del mar, mentre t’adorms; l’estrès precís a la feina, que et motiva i et fa anar endavant; un espai propi, sense interrupcions, trucades, whatsapps ni pensaments inoportuns; l’excursió amb els amics amb qui fa temps que comparteixes muntanya, cerveses, vivències i contradiccions.
La teva ha estat una trajectòria agredolça, com moltes altres, amb una valuosa part de comèdia romàntica, una dosi gens menyspreable de tragèdia i molt costumisme. Segurament això últim és el que et salva. I algú t’ha fet veure fa poc que és bo saber agrair el dia a dia, el pas a pas i sobretot les persones que t’han fet costat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Blanca a agost 18, 2015 | 19:20
    Blanca agost 18, 2015 | 19:20
    quin text més dolç, moltes gràcies
  2. Icona del comentari de: Anònim a agost 19, 2015 | 16:57
    Anònim agost 19, 2015 | 16:57
    I tant! l’article o el conte o el missatge que et fa pensar, et fa somriure o et fa riure. M'ha fet somriure unes quantes vegades

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix