Escombrarem pètals liles

Se't planten al davant un dissabte i a veure qui els diu que no n'hi ha per tant

Eva Armisén
Eva Armisén
Ja han florit els arbres del meu carrer. És una espècie impacient i desordenada: les flors surten al març damunt les branques nues. Es coneix com l’arbre de l’amor –pels cors que dibuixen les fulles– o com l’arbre de Judea. Diu el mite que d’un arbre així és d’on es va penjar Judes havent traït Jesucrist.
 
Són insolents, les flors. Es creuen immortals o qui sap què. Millors. Se’t planten al davant un dissabte i a veure qui els diu que no n’hi ha per tant, que són boniques però duraran poc. Que les he vist per casualitat i sense delit, mentre llençava la brossa orgànica al contenidor.
 
Reconec que m’han cridat l’atenció, que m’he acostat a mirar-les bé, que en una altra vida hauria aplaudit i tot. Però no em vull deixar enlluernar per tanta bellesa caduca. La pressa per destacar quedarà aviat en no-res: demà o demà passat escombrarem pètals liles.
 
Jo també vaig ser una flor presumida. He viscut prou per comprendre que la lloança la mereix el tronc.
 
Eva Piquer

Comentaris

    Dolors S. Abril 3, 2019 9:34 am
    Espectacular il·lustració, com sempre.
    Sandra Permanyer Abril 3, 2019 10:02 am
    M'ha encantat. I no és el primer cop ni el segon. Gràcies, Eva. Gràcies, Eves.
    Rosese Abril 4, 2019 3:52 pm
    Com sempre creiem que la natura està al nostre servei!!! Molt bona reflexió!dibuix entra a l'ànima
    Anònim Abril 4, 2019 8:51 pm
    La bellesa no caduca. La bellesa es renova. A cada any que passa la renovem amb la mirada dels sentiments.
    Victòria luque Abril 5, 2019 6:36 am
    Gracies bonic text preciosa reflexió màgics colors,com sempre m encanta els vostres dibuixos i textes,al llegir aquest m hi transportat hi vist el carrer i l arbre Gracies Eva i Eva
    Anònim Abril 5, 2019 9:01 am
    Encara estàs trista...
    Anònim Abril 5, 2019 11:20 pm
    Tothom pot florir a partir de fusta. Però per fer fusta calen anys.
    Merce G.M. Abril 6, 2019 7:26 pm
    Plantem llavors I fem creixer flors....pero hem d.agrair de gaudir d.un paisatge esplendid I meravellos ... i son per vosaltres abelles que ens regaleu la dolça mel I alimenteu la nostra terra.
    Anònim Abril 8, 2019 4:19 pm
    Gràcies Eves
    Anònim Abril 8, 2019 8:29 pm
    Bona reflexió , una mica trist.
    Alícia Andreu Abril 9, 2019 12:38 pm
    Bravo, Eva! I el dibuix, molt bonic també. Gràcies
    Montboschsau Abril 10, 2019 11:12 am
    Aquest text és la fusió d'interioritat ( el text, les paraules, el dir) i exterioritat( la il·lustració, els colors, el traç) precioses! Gràcies!!
    D’olors Abril 13, 2019 9:30 am
    I què cofoi el tronc!! D’engalanar-se any rera any amb les seves flors…, que no li manqui la il·lusió☺️
    Nònima Abril 21, 2019 6:34 pm
    Bonic dibuix i bonic poema. M'agrada, però, un comentari que li fa una persona "Anònim" que hi diu : Sí, ho crec. La bellesa no caduca, la meva experiència és que creix, no només en l'aspecte visual o de l'olor, també en textura, en sabor, en ànima. Això sí. Ha d'estar en el teu ànim, el cultivar-la, i...també en els ulls de qui mira, ha d'estar la capacitat de veure més enllà del que és evident.
    Soni Maig 18, 2019 1:54 pm
    La bellesa interior és la que captiva de veritat i la única que perdura.

Nou comentari