Foto: Khánh Hmoong


Que em buscares l’esquena
per sota dels llençols
i a besos em tornares
la sal que em falta.
La farina que admeta, Alba Camarasa



Tens una esquena atapeïda de filaments nerviosos que no és fàcil de tocar. Tota la por del món tatuada al còccix, als omòplats, en cada una de les vèrtebres. Paret de pedra seca per on comptades vegades s’hi ha pogut escolar la tendresa.

Un dia vas deixar que te la pintessin. Es va convertir en una partitura blanca amb corxeres i semicorxeres enfilant-se’t pels malucs, per l’espina dorsal, per les costelles. Besant-te la pell com somies avui que te la besen, molta, molta estona, i que l’acaronen, i ella no salta com una petita fera espantada, i a tu no t’agafen aquelles ganes odioses de plorar, i aquella ràbia.


* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix