Estimada primavera

I m'adono que em costa massa ignorar-te, que no puc deixar de mirar-te als ulls

Foto: Hernan Seoane


Havia decidit, t’ho dic de debò, que aquest any no em podia permetre mirar-te als ulls. Ho havia decidit d’aquella manera que es decideixen les coses que no decideixes. Suposo que ja m’hauria estat bé que triguessis a arribar. Fa poc, un dimarts cruel de febrer, vaig pensar que quina sort que almenys era hivern i, com per fer-me la punyeta, vas aparèixer a deshora amb un sol dels teus.

Ets així com jo i vas per lliure, per descomptat. Fa dies que la màniga curta i les sandàlies són una temptació –i els refredats un preu a pagar, digue-m’ho a mi. I avui que ja ets aquí perquè ho mana el calendari, avui he decidit –mig d’aquella manera que es decideixen les coses que no decideixes, mig prenent la decisió a consciència– que no et penso girar l’esquena. Perquè cada vint de març em poso en bucle aquella cançó que avui també em ve de gust cantar. Perquè el sol que no crema és un regal de l’univers. Perquè la Míriam parla d’alegria i la Maria, de tulipes. Perquè, encara que em negués a veure-la, la bellesa existeix.
 
El fred del fons no el fondràs, què més voldria jo però no puc demanar tant. El fred que va per dins seguirà allà, però sisplau escalfa’m per fora com si en veritat em volguessis fer feliç. Tal vegada l’agost tornarà a ser trist, l’agost és molt lluny encara. Tenim a penes el que tenim i prou: un dilluns de març en què ja ets aquí tota tu, de nou i com sempre. I m’adono que em costa massa ignorar-te, que no puc deixar de mirar-te als ulls. Ets part de mi des del dia que vaig néixer.
 
De bon matí, quan he obert la finestra per ventilar la cambra i espolsar la nit, m’ha semblat que em saludaves. Fas olor de flors i de mar i de vestits de fil, i dus a la bandolera una tímida esperança d’estiu.
 

Comentaris

    Anònim Març 20, 2017 4:04 am
    espolsar la nit, que bonic.
    Anònim Març 20, 2017 4:39 pm
    Aixó será si voste vol. Somiï,Imagini que te calor com a l' agost. Eva voste es un regal precios per els que la llegim. No sens refredi, que farem?. Mal grat el que diu una senyora que escriu tan be de qualsevol cosa...penso que no pot estar massa freda. EVA L'ESTIMEM. VISCA LES CUATRE ESTACIONS!!!!
    argentviu Març 20, 2017 7:35 pm
    Excel·lent! M'hi sento identificat. Aplaudeixo!
    Imma Vila Març 21, 2017 9:28 am
    "El desig d'acaronar-te es tan gran...que fins i tot crec que vetlles el meu desig i el fas realitat... La Primavera ha arribat, i reclama el teu Somriure Blau...i ja no se que dir-li...insisteix que sense tu, hi ha certa Orfenesa en el seu esclat..."
    Anònim Març 21, 2017 8:02 pm
    M'agradat molt la frase "espolsar la nit". I tota la descripció de la primavera
    Sonia Març 21, 2017 11:21 pm
    Malgrat el seu dolor, que respirem, que està, que li omple l'ànima, vostè ens otorga cada dia, a qui la llegim, una sensació de llibertat, de goig i tendresa i d'Empatia plena. Vostè omple les nostres animes de lletres sabies, sentimentals i properes. Li agraeixo cada dia....

Nou comentari