You’ll remember me when the west wind moves
Upon the fields of barley
You’ll forget the sun in his jealous sky
As we walk in fields of gold
(Fields of gold, Sting)
Eren dos quarts de dues del migdia; era abril, bufava vent de ponent sobre la terra polsosa i un punt apocalíptica que regna últimament. Tot era molt groc, feia sol i éreu al jardí que encara no té plantes ni herba ni cap arbre, només terra seca. Gronxaves la nena a pes per fer temps en els racons arrecerats del porxo i llavors va començar a sonar Fields of gold des del jardí dels veïns, que és una cançó que ni fred ni calor si no fos perquè fa anys la vas compartir amb algú que ja forma part d’una altra vida, d’un encreuament que no vas acabar agafant. Una vida en què us ajuntàveu per fumar, beure, parlar, riure, escoltar-vos, conèixer-vos, acariciar-vos i escoltar música i on semblava que el futur encara estava per escriure.
Recordes molt de tant en tant aquella època, que et fa la impressió que ja no et pertany però ara hi has tornat, mig obligada, per culpa d’una cançó que uns desconeguts han decidit posar prou alta mentre cuinen una paella a l’aire lliure. I avui, que és un diumenge d’una altra era com qualsevol altre però més sec, amb ta filla als braços i el teu marit a dins la casa, des del porxo penses que vas escollir un camí que ara és perfecte, però que n’hauries pogut agafar un altre molt i molt abans amb el que us intercanviàveu cançons perquè us vau estimar molt; però no teníeu cap edat, però la vida no anava de debò, però vivíeu el moment, però les decisions importants no es prenien tan prompte.
Em recordaràs quan bufi el vent de l’oest, quina gràcia, penses, i que és millor que les coses morin així, idealitzades, sempre suspeses dins d’una bombolla de sabó. No fa gaire te’l vas trobar, amb el seu present, caminant el camí que va acabar escollint ell i sempre que el veus (si mai el veus) t’alegres tant de veure’l, perquè us vau estimar molt, com s’estimen les històries intactes, que no es malmeten perquè no s’usen, que no es maltracten i que no acaben, perquè no arriben a començar.
2
