Ets

Quan t'has deixat arrossegar mar endins i no has fet el mínim gest per agafar el flotador

Foto: fiction of reality

 
Ho tens tot, et diuen. Ets valenta, ets forta. Ets.
 
No saben quantes vegades per identificar-te no has tingut res més que el teu nom escrit en lletra de pal en un tros de paper. Que sense escapatòria ni pietat, assenyalant-te amb el dit, t’has dit covarda, quan no has tingut el valor d’obrir el pany. Quan t’has deixat arrossegar mar endins i no has fet el mínim gest per agafar el flotador. I digue’m qui et salvarà si no ho fas tu. Que has tremolat sota un llençol prim quan de nit els teus monstres han tornat i se t’han clavat al fons del pit. I on és la mare i on és l’escut i on és la pau. Quan la tempesta de paraules, que no saps què et reclamen ni què esperen, t’han cremat impacients a mitja gola o darrere els ulls. La falta d’aire per respirar aquest món fins a sentir-te’l part del teu cos. No ho saben, que un dimarts et vas llevar i et vas veure a deu mil quilòmetres de tot i de tothom. Que ara et sembla absurd seguir alguns jocs d’abans. Que ve de lluny aquest sentir-te, tot d’una, fora de lloc.
 
Ets, et diuen. I un dimecres qualsevol proves d’encaixar amb algun adjectiu que enmig de la intempèrie sàpiga nedar. 

Comentaris

    Anònim Agost 30, 2017 11:59 pm
    M'hi identifico molt! Com sempre un plaer llegir les percepcions de la teva realitat!
    SocJo Agost 31, 2017 1:21 am
    Mha encantat el text.Espectacular Gemma felicitats.
    COMANDANTCM Setembre 5, 2017 2:20 pm
    Llegia no fa gaire "..se'n diu nostàlgia. I serveix per recordar-nos que, per fortuna, també som fràgils". Hi ha un munt de mecanismes que ens duen a aquesta fragilitat i és quan les incerteses, les pors, les angoixes, ens acompanyen. Però considero que són essencials en el camí de la vida on compensem aquests moments no tan bons amb la fidelitat als bons records.
    anònim Setembre 16, 2017 2:48 pm
    M'he deixat arrossegar mar endins per un flotador que em penasava que estava lligat al port, però que resulta que estava lligat a l'horitzó... I ara tinc l'inceretsa de no saber si és millor continuar agafada al flotador per no ofegar-me, o si és millor nedar a contracorrent (tot i que hauria de ser a corrent, ja que en teoria les onades porten a la costa...) fins a la costa. Moltes gràcies per aquest text

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...