Foto: fiction of reality


Ho tens tot, et diuen. Ets valenta, ets forta. Ets.

No saben quantes vegades per identificar-te no has tingut res més que el teu nom escrit en lletra de pal en un tros de paper. Que sense escapatòria ni pietat, assenyalant-te amb el dit, t’has dit covarda, quan no has tingut el valor d’obrir el pany. Quan t’has deixat arrossegar mar endins i no has fet el mínim gest per agafar el flotador. I digue’m qui et salvarà si no ho fas tu. Que has tremolat sota un llençol prim quan de nit els teus monstres han tornat i se t’han clavat al fons del pit. I on és la mare i on és l’escut i on és la pau. Quan la tempesta de paraules, que no saps què et reclamen ni què esperen, t’han cremat impacients a mitja gola o darrere els ulls. La falta d’aire per respirar aquest món fins a sentir-te’l part del teu cos. No ho saben, que un dimarts et vas llevar i et vas veure a deu mil quilòmetres de tot i de tothom. Que ara et sembla absurd seguir alguns jocs d’abans. Que ve de lluny aquest sentir-te, tot d’una, fora de lloc.

Ets, et diuen. I un dimecres qualsevol proves d’encaixar amb algun adjectiu que enmig de la intempèrie sàpiga nedar.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a agost 30, 2017 | 23:59
    Anònim agost 30, 2017 | 23:59
    M'hi identifico molt! Com sempre un plaer llegir les percepcions de la teva realitat!
  2. Icona del comentari de: SocJo a agost 31, 2017 | 01:21
    SocJo agost 31, 2017 | 01:21
    Mha encantat el text.Espectacular Gemma felicitats.
  3. Icona del comentari de: COMANDANTCM a setembre 05, 2017 | 14:20
    COMANDANTCM setembre 05, 2017 | 14:20
    Llegia no fa gaire "..se'n diu nostàlgia. I serveix per recordar-nos que, per fortuna, també som fràgils". Hi ha un munt de mecanismes que ens duen a aquesta fragilitat i és quan les incerteses, les pors, les angoixes, ens acompanyen. Però considero que són essencials en el camí de la vida on compensem aquests moments no tan bons amb la fidelitat als bons records.
  4. Icona del comentari de: anònim a setembre 16, 2017 | 14:48
    anònim setembre 16, 2017 | 14:48
    M'he deixat arrossegar mar endins per un flotador que em penasava que estava lligat al port, però que resulta que estava lligat a l'horitzó... I ara tinc l'inceretsa de no saber si és millor continuar agafada al flotador per no ofegar-me, o si és millor nedar a contracorrent (tot i que hauria de ser a corrent, ja que en teoria les onades porten a la costa...) fins a la costa. Moltes gràcies per aquest text

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix