
Il·lustració: Eva Armisén
Sures sense flotador i nedes per lliure. Però un vintivuitdenovembre de fa quinze hiverns més una primavera –era dimarts– se’t van desmaiar els braços i els peus i els dits i el cor. Vas tenir sort: un tros ingenu de tu se’n va anar al fons del fons, però no et vas ofegar sencera.
Ell potser no sap que va evitar un naufragi. O no ho recorda. Devia arxivar la teva trucada i la vostra trobada en un disc extern del cervell, amb la informació que si s’esborra no passa res. Tu en tens còpia de seguretat al disc dur i en una llibreta de tapes verdes on vas prendre apunts en diferit dels seus consells.
Ell potser no ho sap o no ho recorda i més aviat l’espantaries, si avui que heu quedat per dinar li comentessis –entre els macarrons ecològics i l’hummus de mongetes i xirivia quilòmetre zero– que ets la que ets gràcies a aquell ara vinc, gràcies a aquell dóna’m la mà i et trec de l’aigua.
A ell potser se li ha esborrat del cap. Però tu no ho oblidaràs mai de la vida, que te la va salvar.
Eva Piquer