Ara fa un any el decorat era bastant igual: la mateixa taula, la mateixa fideuà, els mateixos amics de fa mil vides. Jo t’havia enviat un whatsapp al matí, em calia tenir clar que hi series. Em vas dir que sí, i tant, ens veiem d’aquí a una estona.

Avui no t’he pogut enviar cap whatsapp, ni m’he pogut asseure al teu costat. Avui hem dinat amb plats grocs i flors grogues i llaços grocs. I a l’hora de les lioneses, ha sonat el telèfon de la S. Ha posat l’altaveu perquè et poguéssim escoltar tots.

Algú ha cridat llibertat i ens hi hem afegit, però hem callat de seguida perquè només teníem vuit minuts amb tu –amb la teva veu– i no podíem malgastar-los en obvietats. Per descomptat que et volem aquí, per descomptat que et volem a casa, per descomptat que et volem lliure. Ens has explicat què havies menjat per dinar –ho has hagut de rumiar, potser et confonies amb el menú d’ahir– i t’hem mentit dient que la nostra fideuà tampoc era res de l’altre món. Ens has animat a pujar al Carlit el 13 d’octubre: gairebé tres mil metres, ja hauries pogut triar un cim més assequible. Has demanat per l’E. i l’has felicitat: vols que sàpiga que recordes que avui és el seu sant.

S’acaba la trucada, ens eixuguem els ulls, intentem despistar l’enyor. Passo el meu número de deenaí a la S: et vull anar a veure a la presó.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Teresa B a agost 22, 2018 | 00:05
    Teresa B agost 22, 2018 | 00:05
    Quin gust llegir te. Ni que sigui per recordar tant i tant els nostres presos. Que ben expressada la tristesa , també l escalf de ls trucada i a la vegada, l impotència de la trucada.
  2. Icona del comentari de: Robobu a agost 23, 2018 | 21:04
    Robobu agost 23, 2018 | 21:04
    Gràcies Eva per explicar-nos el que tants pensem. I quan puguis transmetre-li, ni q sia a través del vidre, la força q ens dòna, no t'oblidis de dir-li q estem disposats a TOT.
  3. Icona del comentari de: Anònim a agost 25, 2018 | 01:25
    Anònim agost 25, 2018 | 01:25
    Gracies per expresar.ho tant be. Bonic escrit, pero trista realitat
  4. Icona del comentari de: Concepció Arnau Ros a agost 28, 2018 | 22:41
    Concepció Arnau Ros agost 28, 2018 | 22:41
    Gràcies, Eva, per explicar-nos tan bé els teus sentiments vers els presos polítics. Sí, els enyorem i farem els sopars grocs i tot el que calgui per alliberar-los.
  5. Icona del comentari de: Anònim a octubre 04, 2018 | 19:59
    Anònim octubre 04, 2018 | 19:59
    Ahir ella Nuria i el Pere ens van explicar que ell havia triat el Carlit i que alguns amics s'havien queixat perque es una muntanya alta. Es la darrera muntanya que va pujar amb la familia. Ara enyora aquell dia de la llibertat d'estar amb els més propers i en la natura. Gràcies Eva pel Catorze i per tot.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix