Hi faltes tu

Avui hem dinat amb plats grocs i flors grogues i llaços grocs

Eva Armisén
Eva Armisén

Ara fa un any el decorat era bastant igual: la mateixa taula, la mateixa fideuà, els mateixos amics de fa mil vides. Jo t’havia enviat un whatsapp al matí, em calia tenir clar que hi series. Em vas dir que sí, i tant, ens veiem d’aquí a una estona.
 
Avui no t’he pogut enviar cap whatsapp, ni m’he pogut asseure al teu costat. Avui hem dinat amb plats grocs i flors grogues i llaços grocs. I a l’hora de les lioneses, ha sonat el telèfon de la S. Ha posat l’altaveu perquè et poguéssim escoltar tots.
 
Algú ha cridat llibertat i ens hi hem afegit, però hem callat de seguida perquè només teníem vuit minuts amb tu –amb la teva veu– i no podíem malgastar-los en obvietats. Per descomptat que et volem aquí, per descomptat que et volem a casa, per descomptat que et volem lliure. Ens has explicat què havies menjat per dinar –ho has hagut de rumiar, potser et confonies amb el menú d’ahir– i t’hem mentit dient que la nostra fideuà tampoc era res de l’altre món. Ens has animat a pujar al Carlit el 13 d’octubre: gairebé tres mil metres, ja hauries pogut triar un cim més assequible. Has demanat per l’E. i l’has felicitat: vols que sàpiga que recordes que avui és el seu sant.
 
S’acaba la trucada, ens eixuguem els ulls, intentem despistar l’enyor. Passo el meu número de deenaí a la S: et vull anar a veure a la presó.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Teresa B Agost 22, 2018 12:05 am
    Quin gust llegir te. Ni que sigui per recordar tant i tant els nostres presos. Que ben expressada la tristesa , també l escalf de ls trucada i a la vegada, l impotència de la trucada.
    Robobu Agost 23, 2018 9:04 pm
    Gràcies Eva per explicar-nos el que tants pensem. I quan puguis transmetre-li, ni q sia a través del vidre, la força q ens dòna, no t'oblidis de dir-li q estem disposats a TOT.
    Anònim Agost 25, 2018 1:25 am
    Gracies per expresar.ho tant be. Bonic escrit, pero trista realitat
    Concepció Arnau Ros Agost 28, 2018 10:41 pm
    Gràcies, Eva, per explicar-nos tan bé els teus sentiments vers els presos polítics. Sí, els enyorem i farem els sopars grocs i tot el que calgui per alliberar-los.
    Anònim Octubre 4, 2018 7:59 pm
    Ahir ella Nuria i el Pere ens van explicar que ell havia triat el Carlit i que alguns amics s'havien queixat perque es una muntanya alta. Es la darrera muntanya que va pujar amb la familia. Ara enyora aquell dia de la llibertat d'estar amb els més propers i en la natura. Gràcies Eva pel Catorze i per tot.

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...