Els que ens fan millors

Construir relacions a prova de trencadisses és un repte màgic

Foto: Neal Wellons


Ets una introvertida de manual. Vius més cap endins que cap enfora i a vegades, quan la realitat no t’està amiga, et transformes en una tortuga reclosa. No recordes haver-te avorrit ni per equivocació, i creus que tampoc t’has sentit mai sola. Primer, perquè no ho estàs. Segon, perquè et costaria sentir-te’n mentre et quedessin tants llibres per llegir, tantes pel·lícules per mirar, tantes paraules per escriure.
 
No et cal ningú, doncs, per notar-te acompanyada. I no et cal ningú per aguantar-te sense crosses. Amb tu et bastes. Però reivindiques el nosaltres amb la cara ben alta, convençuda que és un pronom (t’ho diu la gramàtica) i que és un objectiu (t’ho diu l’experiència). No pas perquè el teu jo sigui una meitat que calgui encaixar com sigui amb una altra meitat: el tòpic de la mitja taronja ha passat a la història dels cítrics tronats. Reivindiques el nosaltres en part per egoisme: així com hi ha gent tòxica que convé mantenir a distància, hi ha persones que et fan millor. Només per això ja valdria la pena tenir-les a prop.
 
Treure partit de la vida també deu voler dir saber crear les complicitats encertades. Nosaltres no és un pronom feble, però és un pronom fràgil. La confiança només es trenca una vegada, i ho fa en mil bocins. Ara bé, construir relacions a prova de trencadisses és un repte màgic. I té recompensa: la garantia de saber que els teus hi són, passi el que passi. Quan et tanques amb pestell perquè t’espanta més que mai el món de fora, agraeixes com mai que algú t’esperi –amb paciència infinita– darrere de la porta, ben a punt de donar-te la mà si mai goses sortir de la closca.
 

Comentaris

    Maria Dolça Agost 21, 2016 9:45 am
    "Nosaltres no és un promom feble però és un pronom fràgil"
    Rosa Cos Roig Agost 21, 2016 10:25 am
    M'agrada molt la forma en què t'expresses.
    menchu Agost 21, 2016 11:51 am
    la confiança es bàsica
    JoanPulido Agost 22, 2016 1:33 am
    M'ha agradat molt!
    Remei del mar Agost 22, 2016 11:58 am
    M'agraden molt els teus articles. Qun ha llegit el primer pàragraf d'aquest he pensat qe estaves parlant de mi; però això de persones tòxiques no em convenç. Em molesta el fet de dividir les persones entre tòxiques i persones que et fan millor.
    isa. Agost 22, 2016 3:58 pm
    Per desgracia si que existeixen persones tòxiques
    Eulàlia V. Agost 22, 2016 4:30 pm
    M'agrada molt llegir els teus articles Eva, m'hi sento amb tot el que hi dius, però crec que aquest símbol de "Gent tòxica", que fa un temps s'ha posat de moda, es tracta de persones convertides en tortugues recloses des de fa molt de temps, com tú ben bé defineixes, que no tenen la realitat del seu costat, i no tenen la sort de que algú les escolti i les ajudi a sortir del forat. Com ja sabem tots, no hi ha res que duri per sempre, senzillament si una situació no millora, anirà empitjorant... Continua escrivint Eva, tens un do especial per descriure els sentiments.
    Anònim Agost 22, 2016 7:48 pm
    Llegint aquest article a la platja, i reclosa com una tortuga he gaudit de les teves paraules. Gent toxica? Tots ho podem ser!

Nou comentari