Foto: Moyan Brenn


Una enquesta feta a Bolton (Anglaterra) el 1938 va concloure que els tres factors que més contribuïen a la felicitat humana eren la seguretat, el coneixement i la religió. L’any passat una psicòloga de la Universitat de Bolton va recrear aquell estudi, i ha arribat a la conclusió que avui els tres elements que ens fan feliços són –per aquest ordre– el bon humor, el temps de lleure i la seguretat, que es manté entre els tres primers llocs. En canvi, la religió s’ha desplomat fins a l’última posició de la llista. Per bé que la seguretat requereix estabilitat econòmica i omplir el temps d’oci pot sortir car, la majoria d’enquestats no creuen que els diners portin la felicitat incorporada: el 77 per cent tenen clar que ser feliç no depèn dels béns materials ni de la riquesa. Potser perquè, afegeixo jo, acumular possessions implica la por de perdre-les, i la felicitat té el costum de trucar a la porta quan llancem les pors per la finestra.

Llegeixo en una altra banda que, per arribar a ser feliços, hem de renunciar a una sèrie de coses: la necessitat de tenir sempre la raó, la necessitat de controlar-ho tot, la necessitat de repartir culpes, la necessitat d’impressionar els altres i de viure en funció de les expectatives alienes, la tendència a autodestruir-nos, la tendència a queixar-nos, la tendència a criticar per sistema, la tendència a penjar etiquetes, la tendència a quedar ancorats en el passat i la tendència a elaborar excuses per no fer allò que realment volem fer.

Si només som feliços quan tenim allò que desitgem, però només desitgem allò que no tenim, resulta que la felicitat se’ns escapa per definició. La vista només podria garantir la felicitat d’un cec, i només ens enamorem d’algú que es renta la roba en una altra casa. Segons el filòsof André Comte-Sponville, la frase més trista de la història de la filosofia és aquesta, de Schopenhauer: “La vida oscil·la com un pèndol del dolor a l’avorriment”. Dolor perquè desitjar allò que no tenim ens fa patir; avorriment perquè, un cop ho tenim, ja no ho desitgem.

La felicitat, aquesta gran desconeguda, juga amb nosaltres a fet i amagar. Sospito que no es tracta d’atrapar-la, sinó de continuar jugant.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix